28/09/2018

La franquícia

2 min

EscriptoraL’estratègia es basa en dos punts. Punt 1: com que amb els antipàtics no van poder guanyar el govern de la Generalitat ara el primer que cal és apartar els antipàtics. I quan els antipàtics reapareguin (últimament no se’ls veu el pèl) ja no seran antipàtics. De tota manera, tindran un paperet secundari. Ella, encara. Ell, no gens. El 'dress code': pell de xai. I punt 2: tractar Barcelona com un ens aïllat de Catalunya. Barcelona no és "la" capital de Catalunya, és “una” capital europea. L’alcalde, doncs, no serà català; serà barceloní i ciutadà del món. Faran servir Barcelona com Sant Sebastià al País Basc. “Una cosa és la capital i l’altra els llogarrets”, diran. Per això tant d’afany a fer aquesta burla –tan passada de moda– del món rural. Tractòria, i tot això.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’estratègia, però, té el mateix punt feble de sempre: ha estat dissenyada amb una mentalitat no catalana. Des de Madrid o des de la masia restaurada de l’Empordà, fins i tot, es pot veure Barcelona amb els ulls de la Soraya Sáez de Santamaría quan venia a visitar en Millo. Però a Catalunya hi ha Barcelona i hi ha Girona. I hi ha Vic i hi ha Reus. I l’alcalde o alcaldessa de Barcelona no pot pretendre governar la ciutat sense tenir en compte aquestes cocapitals d’influència. I sense tenir en compte que al davant, al davant mateix, hi ha el Palau de la Generalitat. Això ho han entès tots els que han ocupat un tron i l'altre. La rivalitat, la broma dels gironins amb els barcelonins, els de Can Fanga, els pixapins, que no ens hem cansat de fer els uns i els altres, en el fons ens cohesiona per molt que en Valls ens vingui a explicar que no som una nació.

I sabeu quina sensació tinc? Que el meu bar estimat, on vaig sempre a fer copes, està a punt de convertir-se en una franquícia. Per decorar hi posaran falsos sacs d’arpillera i falsos mobles decapats. I faran fora el cambrer de tota la vida, que estimava tant el vi, i ens hi posaran un sommelier estirat i refistolat que ens vindrà a explicar que això que bevem fa anys es diu ull de llebre.

stats