Ves-te'n a casa, germana. Han guanyat ells

EscriptoraNo resistir-se és consentir, en aquesta fastigosa justícia que estàs obligada a patir si no te’n vas, germana. Per tant, si no t’has resistit no t’han violat. Per tant, has de resistir-te, sobretot, si vols que castiguin aquell que et fa tot el mal possible. Violar és fer tot el mal possible. Això ho sap qualsevol dona i qualsevol home que estimi les dones del seu voltant, com tu, germà. Llavors, com que et resisteixes, aquell que et fa tot el mal possible violant-te, et farà més mal, perquè no et resisteixis. Per exemple et pegarà per obligar-te a fer allò que no vols fer. Et trencarà les dents, et trencarà una costella, et farà mal per dins. Llavors potser sí que serà violació (si no és homicidi, esclar) però tampoc no en podem estar segurs, perquè els jutges d’aquest lloc on vivim també tenen ideologia, creences i fílies i fòbies. Ho estem veient. Ho estem veient ara. Pot passar, com hem vist, que n’hi hagi un que digui que et va agradar i que per tant no va ser ni abús sexual. I que, per tant, els nois –entre ells, no ho oblidem, un guàrdia civil– són innocents. De fet, hi ha violadors que mentre violen ho pregunten, cínicament: “T’agrada?” Que et robessin el mòbil és un detall superflu. Deu ser una cosa normal en les relacions consentides. Tu tries, germana. Et maten els violadors o et mata la sentència. Ves-te’n a casa. Has perdut. Sortiran aviat.

Suposo, en fi, que seguint aquesta premissa –qui sap si la sentència crea jurisprudència– cap dona malalta, cap home malalt, cap àvia, cap dona poruga en estat de xoc podran ser mai violats, perquè serà difícil que oposin resistència. I, per descomptat, cap nen. Els nens no es resisteixen quan els fan tot el mal possible. Sobretot si pesen menys de deu quilos.