30/11/2016

El goig de ser cornut i pagar el gintònic

2 min

Les meves cinquanta millors amigues i jo notem molt això de l’operació diàleg de l’estat espanyol. Avui mateix ho hem vist clar. Ara que la Generalitat havia decidit crear un impost sobre les begudes ensucrades, va i el Montoro, ves per on, en crea un altre de clònic (fins ahir no se li havia acudit) que invalidi el nostre. Al Regne ja van fer el mateix amb l’impost dels dipòsits bancaris que també havia decidit implantar la Gene i que també van clonar, com qui clona una colònia o una samarreta del Barça. Adéu, 41 milions a l’any.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Davant de tant diàleg només ens queda fer una cosa. Posar impostos a les coses que ells no consumeixin i que només consumim nosaltres. Sé que és un sacrifici, però és que si no ho fem així ens ho aniran copiant tot per tal de desactivar-ho. Es tracta de posar un impost als calçots (“impost de cebes recremades”) i al romesco (“impost de salses autòctones”). Es tracta de posar un impost a les faixes de casteller (“impost de subjeccions”) i un impost al pa amb tomàquet fet com Déu mana, perquè el pa amb tomàquet fet amb pinzell també el fan ells (“impost de fregatge”). També hem de posar un impost a la ratafia (“impost herbal”) i al Melody, més que res perquè, com que a l’etiqueta hi diu que és crema “catalana”, el boicot és segur (“impost de final d’àpat”). Es tracta de posar un impost als llibres, la música i el teatre en català (“impost de llengua vernacla”) i un impost al tió (“impost de coaccions i amenaces a un tronc”). Es tracta de posar un impost als purins (“impost marrà”) i un impost al bisbe i al bull (“impost marrà bis”). Es tracta, en fi, que la propera Marató de TV3 la dediquem, tota sencera, als pressupostos. La qüestió, mestresses i fadrins, és que, com veieu, no intenten posar-nos bastons a les rodes per fer-nos caure, sinó que intenten posar-nos ocells vius al motor per fer-nos estavellar.

stats