L’editora de La Campana, Isabel Martí, vicepresidenta del Gremi d’Editors en Llengua Catalana, ha dimitit del càrrec perquè no veu “ni lògic ni normal” que es convidés Soraya Sáenz de Santamaría (vicepresidenta del govern d’Espanya) a l’acte de divendres al vespre que donava suport a la candidatura del dia de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Per tant, demà, si veig la senyora Martí en alguna paradeta, li presentaré els meus respectes i els meus cambrers de confiança, perquè li afinin una copa de cava.

Escrivim i llegim i provem de vendre i de comprar llibres en català des fa molts i molts anys. La nostra és una llengua minoritzada (no pas minoritària) i cada Sant Jordi, quan veig les cues, penso que aquesta normalitat nostra és extraordinària. I ara va i ens ve la senyora aquesta a dir-nos que “el seu govern parla molt amb la societat civil” i “la Catalunya real a la qual li interessa molt una presència del govern espanyol forta per tirar endavant iniciatives com aquesta de suport a la llengua i la cultura catalanes”. A mi que vingui per Sant Jordi m’és igual. He firmat molt contenta al costat de Belén Esteban i d’un senyor disfressat de bolet, de manera que no em ve d’aquí. Ara bé. En un dia com aquest, el dia de Sant Jordi, la “societat civil” i la “Catalunya real” soc jo. Som els escriptors, els llibreters i els compradors. I no, no ens “interessa” per a res una “presència del govern forta” per tirar endavant el que fa temps que tirem endavant. Que vingui amb el seguici, i tant. Que posin paradeta i que reparteixin globus amb la cara d’en Rajoy. No seran els únics. Hi ha qui ven llibres i hi ha qui ven motos. És molt respectable. És més, a mi m’agrada veure’ls les cares estupefactes quan observen les cues llarguíssimes per comprar llibres “ en catalán”. Ara bé, si tenen ganes de demostrar la seva fortalesa com a govern que se’n vagin a “ajudar” la fira de la cervesa.