La por a la llibertat

EscriptoraVeient les maneres barroeres i violentes dels fatxes que treuen llaços (“Me vas a comer la polla” sol ser la salutació) esperonats pel partit d’Albert Rivera, penses que la seva concepció d’Espanya és molt semblant a la d’una família mafiosa. “La famiglia non si tocca”. Punt. Si traeixes la família ho pagaràs. No pots sortir-ne. La lleialtat al padrí passa per damunt de la moral. “Todo por la patria”. Quin eslògan tenebrós.

Aquests capitostos de partit que diuen, en públic, “Anirem a treure llaços nosaltres mateixos” i que els polítics catalans són “colpistes” estan motivant un sistema de comportament mafiós. La seva família no es pot dirimir democràticament. La unitat d’Espanya no es pot votar. Per què? Perquè no està previst. I per què no està previst? Potser pel sentiment de culpa. Espanya és un 'patchwork' mal cosit i en aquest 'patchwork' mal cosit hi ha trossos de roba que prefereixen ser una humil i independent baieta que no pas fer de cobrellit, per força, al llit de sa majestat. Ho saben i els sap molt greu. No volen saber-ho. Prefereixen no saber-ho. Per això són ells els que parlen de fractura. Del que es tractaria és de seguir callant i mantenint-los neta la Cerdanya, per quan vinguessin a estiuejar. El català es reservaria per als noms de les barques, d'algun vi del Priorat, i perquè els pagesos els expliquessin que aquest any els tomàquets són prou bons.

Estan dient als seus que hi ha coses que no cal solucionar-les per mitjà del vot. I això reconforta molt els més energúmens, perquè els dona ales per fer el que tenen ganes de fer, que és solucionar-ho per mitjà de la violència. Surten ara uns militars a la reserva a valorar la figura del dictador Franco. Hi ha gent que se sent molt còmoda obeint, només obeint i sent lleial. Hi ha gent que se sent molt còmoda torturant en nom de les creences, en nom del deure suprem. La llibertat sí que és complexa, tridimensional, frustrant i reconfortant.