Publicitat
Publicitat

La reina potser republicana

Llegim al diari madrileny 'Vozpópuli' una columna del senyor Jesús Cacho que parla de la família reial espanyola a propòsit de l’assumpte de l’hereva apartant la mà de l’emèrita, i de la mare de l’hereva netejant-li el front de saliva emèrita. Suposo que el que vam veure passa a moltes famílies no emèrites. Una nora i una sogra que no es duen bé (o que ho sembla o que aquell dia s’han enfadat). Una neta enmig de l’amor de totes dues. El que sap greu, de tot això, és que la menor d’edat que ens ocupa, en ser la part principal del negoci reial (és l’hereva i té una única obligació: procrear), se’ns mostra per la televisió sense que ningú la protegeixi. Ni píxels, ni respecte. Al circ. Una anècdota per al safareig. Ara bé. El senyor Cacho es mostra indignat amb la mare de l’hereva. Fins al punt que diu: “L'educació de la princesa hereva no pot quedar ni un dia més a càrrec de la seva mare i encara menys de l'àvia Rocasolano. És una qüestió d'estat”.

Hi ha un home, doncs, que demana –que demana públicament– que li prenguin les filles a una mare. I ho demana perquè les filles pertanyen a Espanya. Són “una qüestió d'estat”. Recordo el casament d’aquesta mare qüestionada. Va publicar-se, llavors, quina mena de capitulacions firmava. En cas de divorci els fills del matrimoni se li arrabassaven i passaven a ser educats per (l’ens anomenat) la Corona. Ella ho va firmar perquè llavors no tenia fills. Jo ho vaig llegir quan ja tenia la meva. Vaig pensar que era la millor manera d’assegurar que no es divorciés mai, passés el que passés. Durant el franquisme, algunes dones del bàndol vençut eren obligades a lliurar els fills a les cases de beneficència. Havien de fer una carta sol·licitant la pena. Si penso que m’ho haurien pogut fer a mi em revolto. No sé què pensa a hores d’ara la mare de l’hereva. La monarquia és així. S’ha d’acceptar així. Per això, potser, avui, s’està fent republicana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT