Aquests tres que han pactat

Els primers que t’ensenyen a reprimir els, diguem-ne, baixos instints són els pares, els avis i els mestres. Et diuen que no et toquis la tita en públic, per exemple, que no peguis als altres, que els mocs no es mengen, que és de mala educació mirar fixament algú que és diferent per algun motiu. La majoria de nens han d’aprendre, per exemple, a compartir. N’hi ha alguns, és cert, que comparteixen espontàniament (i com ens agraden) de la mateixa manera n’hi ha alguns que són de natural bondadosos i sempre descomparteixen els que es barallen. Però el que és natural és l’egoisme, la insolidaritat, la violència. Sense pares, avis, mestres que haguessin determinat un consens mundial menjaríem fent soroll, mastegant amb la boca oberta, i els presentadors es gratarien els engonals mentre llegeixen les notícies. La civilització, si no se t’escapa de les mans i es converteix en repressió, és una meravella.

I vet aquí que després de tot això, de no jugar amb pistoles perquè són bèl·liques, d’amagar l’excitació sexual en públic, de fer servir coberts, de dir “Gràcies, si en vol?” després del “Bon profit”, després d’aprendre a escoltar, a escriure, a cedir el seient, a tractar amb dignitat els animals, a cuidar els del voltant o a no cridar, et fas gran. I, llavors, et venen aquests polítics a excitar aquests baixos instints que havies reprimit. És fàcil fer sortir la mala educació en algú, és fàcil fer-li solucionar els problemes a cops, perquè és fàcil fer sortir el racisme en algú. El racisme (contra catalans, contra romanesos, contra pakistanesos... ) és la defensa instintiva de territorialitat amb una coartada. Tots aquests votants dels tres partits que han pactat a Andalusia et confessaran que odien, que els fa fàstic sense poder-ho evitar, l’accent català, el romanès, el pakistanès. Si ho haguessin dit de petits, davant de pares, avis, mestres, haurien rebut explicacions, raonaments. Ara són grans i el que reben són rialles.