Whisky escocès
“Si Escòcia se’n va haurà de posar-se a la cua per entrar a la UE”, va dir el ministre espanyol d’Afers Estrangers, Alfonso Dastis, fa uns dies. I m’agrada imaginar que, un cop dita la frase, es va posar la mà a la butxaca per, des de l’infern, gratar-se la pebrotera sense que es veiés. El cas és que en Raül Romeva, conseller d’Exteriors de la Generalitat, li ha contestat a través d’una entrevista al diari escocès The National. Ha dit: “És la típica manera del govern espanyol de tractar aquests temes”. En aquesta entrevista, el diari deia que “les tensions entre el govern català i l’espanyol han alimentat les veus que acusen Madrid d’intentar ofegar la democràcia utilitzant el sistema judicial per neutralitzar el Parlament”. Corro a servir-me un gotet de Laphroaig.
Soc seguidora d’en Dastis des que va anar a l’Aràbia Saudita amb en Felip VI a vendre unes armes. Allà, l’home va haver de parlar dels drets de les dones, davant de les crítiques de l’oposició (o el que sigui). I va estar estel·lar. “Volem treballar amb l’Aràbia Saudita per millorar -va proferir- i evocarem els drets humans en aquest viatge”. Evocarem. Quin verb immortal. Si no vols contrariar un comprador d’armes, no li exigeixis, no li supliquis, no li retreguis, no li piquis el crostó. Evoca-li... Corro a servir-me un gotet de Monkey Shoulder.
El que passa és que les coses, ara, per a Escòcia són una mica diferents, diguem-ne. Té gràcia que en Dastis, l’evocador, parli ara de les dificultats d’Escòcia per tornar a entrar a Europa “si s’independitza”. Vull dir que fa un temps la cosa colava, però les coses han canviat. Si s’independitza s’haurà de posar a la cua per entrar a Europa, d’acord. Però és que si no s’independitza, gràcies a formar part d’un país que ha votat el Brexit, no podrà fer ni això. Corro, aquest cop, a servir-me un gotet de Lagavulin.
