Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Empatxos de tota casta

Aquests dies i per aquestes latituds, som molts els qui som convidats, per amics o per l'entorn, a sobredosis de greix, de dolç, d'alcohol i de son. Si no ens hi sabem resistir, cavalcam entre l'any passat i l'any que ve, embafats i penedits, sense deixar mai, però, de viure dins enguany.

No sols és l'empatx físic. Pot haver-hi malestars pertanyents a altres àmbits. Aviat, si no anam vius, ja no tendrem nit de Nadal (o de matines). I no em referesc al fet que, a molts d'indrets, la sibil·la ja no canta a mitjanit, sinó a començament del vespre (una manera d'entendre 'matines' ben particular; de fet, si canta a les vuit del vespre, canta d'acord amb l'horari que seria idoni a Kabul, capital de l'Afganistan). Tampoc no ho dic en el sentit de desaparició de la celebració, com passa amb un festiu tan arrelat en la nostra història com el del dia de Sant Esteve i que, amb l'anivellament a l'espanyola, a molts de pobles ha deixat de ser-ho, festiu. No, aquest “ja no tendrem” té un altre sentit. No tendrem, gairebé no tenim, nit de Nadal ni, tampoc, nit de Cap d'Any. Sembla que, si no les anomenen nit 'Bona' i nit 'Vella', no entenguem què volen dir. I això és quan hi ha una mica d'interès de manifestar fidelitat a la nostra llengua perquè és el resultat de traduir Nochebuena i Nochevieja (com si per no dir mejillons, als musclos, els diguessin galtetes). Enguany, fins i tot, el bou d'Algaida —tan integrat, reivindicatiu i compromès com sol ser darrerament— llueix una pintada que parla de la nit 'Bona'.

Si només fos això, fàcil seria el remei. Però també aquests dies sembla que n'hi ha molts que tampoc no saben què mengen o, si es tracta dels menús de festes dels restaurants, què ofereixen. Per dir pollastre diuen pollo, per xot diuen cordero, per porcella lechona, per vedella ternera, per peus de porc caminantes, per grimaldo (també dit llamàntol) bogavante... fins i tot n'hi haurà que s'hauran menjat les uves en tocar les dotze campanades. I abans de contar-t'ho et saluden amb un ¡Bones! en lloc de desitjar-te un bon dia, un bon vespre o una bona nit.

I llavors hi ha aquestes animetes (càndides o malintencionades) tan preocupades per la nostra llengua que diuen que el perill per al mallorquí és el català (la varietat central, volen dir) i no s'immuten davant aquesta allau de formes innecessàries i tòxiques que ens arriben del castellà. Fins i tot solen ser adeptes a usar-les a tort i a dret. Filant prim i tot quedaríem aborronats si sabéssim quants de milers de mallorquins hi ha que deuen dir pollo per pollastre per cada vegada que qualcú de Mallorca diu 'gos' en comptes de 'ca'.

Però no tot són, evidentment, males notícies. Enguany, no sé si només és pels llocs on m'he mogut o què, però no som conscient que hi hagi hagut aquella invasió global de parenoelets escaladors penjats per balcons i finestres. N'hi havia tants que, per excés, havien de fer perdre la il·lusió a qualsevol infant. I això és una bona notícia perquè demostra que l'evolució de la humanitat, com a mínim en part, no sempre ens du a situacions pitjors que l'anterior. Hi havia finestres en què en penjava una filera de tres, de parenoelets. Darrerament, també hi havia els reis, penjats. Una demostració d'inconsciència perquè, ben mirat, suposava posar-se en perill si qualcú vigilant de l'ortodòxia monàrquica ho hagués considerat com una ofensa a la casa reial, d'Orient o d'Occident, tant és.

I una altra bona notícia que, per fortuna, més que de Nadal és de tot l'any. Fa dos dies, fent papers a l'Ajuntament del meu poble, vaig ser testimoni d'un fet que, de cada vegada, és més habitual. Un home marroquí hi feia un tràmit administratiu acompanyat d'un nebot seu de devers deu anys que feia de pont lingüístic entre la funcionària i el seu familiar. La funcionària parlava en català i l'immigrant en àrab (o amazic, no ho sé), i el nin, amb tota naturalitat, traduïa d'una llengua a l'altra. A l'Ajuntament s'hi troben cada dia amb situacions com aquesta. El model lingüístic que fins ara ha guiat les escoles de les Balears, a pesar de les mancances i dificultats que han hagut d'afrontar els ensenyants, fa possible que es produeixin aquestes situacions. Un exemple dels beneficis de la integració, tant per als nouvinguts com per als autòctons. Segurament és per això que a la legislatura anterior el Govern atacava l'escola amb tanta de ràbia. Afortunadament, tot i el mal que hi ha fet, no la va poder fer emmudir.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT