Encallats en la crisi: i nosaltres què fem?

Diumenge publicarem un especial que porta per títol "Encallats en la crisi". Són una dotzena de pàgines, tantes com anys de trasbals econòmic queden segons algun dels analistes consultats. Com us avançava ahir, intentem recular en les causes i l'origen financer, detectar si s'han pres mesures suficients i analitzar el problema del deute i del crèdit de les empreses. Un altre dia abordarem el futur de l'estat del benestar i la classe mitjana. En els comentaris dels lectors que vaig rebre ahir insistíeu a remarcar que la majoria n'hem estat culpables en la nostra escala i que tots hem d'arremangar-nos per sortir-ne. Val la pena recordar, ara i aquí, com el cercle viciós en què se'ns incitava a l'endeutament i disparava la bombolla ens requeria addictes al consum i cofois d'anar augmentant de manera virtual el preu del pis. Deixem-ho dit, però assumint que les lleis i controls han de protegir-nos d'aquestes espirals, i que l'autocrítica és útil també perquè ens legitima per ser més crítics amb els indignantment culpables. L'altre factor de responsabilitat individual que remarcàveu els lectors és de futur: qualsevol solució passa per millorar l'educació i la formació. No només acumular títols sinó triar-los bé, aspirar a l'excel·lència i sumar-hi actituds: il·lusió, creativitat, esforç, flexibilitat. I, llavors sí, esperar un poc de sort (ei, si pot ser).