Endevina qui ve a sopar
Com aquells que només s'enrecorden de santa Bàrbara quan trona, així els polítics que només els ve al cap la ciutadania quan veuen perillar la seva legitimitat. Reclama el president Mas, a la soferta i castigada parròquia d'aquest país que encara és més que un club, "pronunciaments explícits" a favor del pacte fiscal, que és una cosa que fins ara només ha servit perquè el PSC torni a posar en evidència els seus problemes amb la família Maragall. ¿El president demana a la societat civil que reciti l'"adéu, Espanya", o bé que entoni l'enèsima elegia per la clau de la caixa perduda? Chi lo sa . De moment, el president de la Generalitat es limita a instar el personal que posi "tota la carn a la graella", però alguna cosa fa témer que, de carn, a hores d'ara, en deu quedar poca. Tot és os i pellofa. També sol·licita, la màxima autoritat del país, que entre tots transmetem el missatge que "no és una petició del Govern, d'uns partits o d'un Parlament, sinó que al darrere hi ha un país sencer". Algun malpensat podria arribar a imaginar-se que del que de veritat es tracta és que un país sencer es cregui que té un objectiu assolible al davant, més que res per tenir-lo entretingut, el país.
Artur Mas també reconeix que "hi ha un escepticisme lògic entre els catalans". És d'agrair que es mostri tan comprensiu amb els moments de mal humor que, cada dia més, sovintegen entre els que el van votar i els que no ho van fer. No cal examinar les vísceres de cap pollastre per entendre que els catalans catalanistes (no és cap redundància, com sap prou bé Alícia Sánchez-Camacho) ja fa dies que són conscients de la capacitat que demostren els diversos partits que els representen per escenificar el part de la muntanya, que després de molt de terrabastall va parir un ratolí. Van tenir ocasió de constatar-ho amb l'Estatut, que només va suposar un trist pas enrere pel que fa a la disposició de les forces polítiques catalanes a l'hora de treballar conjuntament pel bé comú. ¿Hi ha algun motiu per pensar que, amb el pacte fiscal, tindran un capteniment diferent? Si no ho expliquen una mica millor, l'escepticisme només pot ser acusat de mesura de prudència.
De tota manera, el president pot estar tranquil: sigui a favor del pacte fiscal o de la independència, tant li fa, tindrà els pronunciaments que demana. Ho garanteix la capacitat de mobilització dels partits -començant pel seu mateix- que donen suport al pacte fiscal, i aquesta inesgotable paciència dels catalans que els fa vèncer qualsevol escepticisme, per justificat que sigui, amb aquella cançó que diu que "ara sí que va de debò" (i que té la seva rèplica en aquella altra que fa "no era això, companys, no era això"). Però els polítics catalans farien bé de preguntar-se si no han agafat el mal costum de refugiar-se, quan van mal dades, en les il·lusions de la ciutadania, i com aquells amics barruts que es presenten a sopar sense avisar, usen i abusen d'aquestes il·lusions i de la bona fe de la gent.
