Robert Saladrigas 1970
22/10/2020

Entrevista a Joan Oliver ‘Pere Quart’ (1970)

2 min
Entrevista a Joan Oliver ‘Pere Quart’ (1970)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDavant meu, alt, la mirada llampegant darrere els vidres de les ulleres, la barba blanca, venerable i patriarcal, els cabells llisos, molt accentuades les arrugues del front entre les celles, el cos de carns flàccides, magre, recobrint l’entramat d’un esquelet d’aparença feble, la veu amb tendència a l’opacitat, d’accent sibilant, de moviments lents, auster en gesticulació, educat, una mica distant, sempre correcte, agut, imponent. Així descobreixo Joan Oliver, el poeta Pere Quart, hores després d’haver-li estat atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el guardó més elevat concedit per la cultura a què es troba adscrit el poeta. [...] El Joan Oliver prosista i dramaturg, l’home de teatre que es reconeix a si mateix frustrat a partir del buit inextricable de l’exili, ocupa potser un segon pla sens dubte immerescut. [...] Joan Oliver, titllat sovint d’home fred, esquerp, que exerceix un control perfecte sobre les seves emocions, en aquell moment no va saber fer honor a la fama que li atribueixen i, ben al contrari, ens va oferir la imatge més entranyable, més fidel de si mateix que li recordo. -... fins i tot a costa de ser acusat de presumpció intolerable, diré que aquella nit vaig somiar - i estava ben despert - que el fet del premi podia ser pretext i ocasió d’una revifalla dels nostres sentiments de catalanitat. Si fos així, em consideraria feliç, i gairebé em beneiria a mi mateix. Com entenc la catalanitat, el catalanisme? Doncs miri, Saladrigas, l’entenc, naturalment, com un pensament i un programa d’acció en l’àmbit polític, en el social, en el cultural, en l’humà, en resum, aplicats a les terres catalanes i basats en uns principis de justícia radical, revolucionària. El catalanisme lingüístic i literari és tan sols una branca del sistema -. No tanca els ulls Joan Oliver ni es reclou en cap esfera de vidre opac. Una de les grans qualitats que personalment li adjudico és la insaciabilitat en la seva mirada que indaga més enllà del temps present. -...en aquests temps, tots els futurs em semblen ennuvolats i inquietants. [...] Quin paper té la poesia en la societat? Sempre he cregut que la poesia és un gènere de poca difusió però de molta influència. [...] Ara, fins i tot els líders sindicals reforcen els seus raonaments amb versos de Machado, per exemple. Pel que fa a la poesia catalana, sabem que té alguns motius d’alegria. El passat dissabte, al Price de Barcelona, es va celebrar el primer Festival Popular de Poetes en què els poetes vam procurar establir una comunicació directa amb el poble, tornar al poble el que hem rebut del poble: la poesia de la vida, la poesia de l’home. [...]

stats