Entrevistar Abascal... fins a un cert punt
Les televisions privades es deuen a una llei de l’audiovisual que les obliga a ser respectuoses amb les llibertats individuals. Això vol dir que no poden difondre “continguts que de manera manifesta fomentin l’odi, el menyspreu o la discriminació per motius de raça, sexe, religió, nacionalitat, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social”. ¿Haurien d’entrevistar el líder d’un partit que basa la seva estratègia en transformar les inseguretats dels seus votants en rebuig cap a alguns d’aquests col·lectius?
No soc partidari d’amagar Vox sota la catifa: aquest tipus de partits viuen del victimisme que ells mateixos alimenten. En temps de xarxes socials, a més, intentar-los silenciar produiria probablement l’efecte contrari. A més, des del moment que entren en el joc democràtic, els mitjans tenen l’obligació de mostrar al seu públic quin espai representen aquestes forces. Ara bé, ho han de fer amb el rigor professional d’enquadrar bé el discurs de cada partit, la qual cosa vol dir denunciar els relats basats en falsedats.
No tinc cap problema per se que Santiago Abascal surti en pantalla. Sí que en tinc si, per argumentar el seu rebuig a les mesures de protecció de les dones, aporta una estadística falsa i ningú del mitjà el corregeix. Els debats electorals i les entrevistes fetes per periodistes informatius són formats que -a priori- permeten aquest contrast.
En canvi, no està tan clar que als programes d’entreteniment hi hagi aquesta garantia de rigor i filtre. Bertín Osborne, per exemple, ha ofert a tots els candidats -inclòs Abascal- visitar casa seva per oferir una de les seves característiques entrevistes semietíliques i amb grans dosis de cunyadisme. És en aquest medi que el bacteri de la postveritat troba un caldo de cultiu òptim i pot reproduir les seves enganyoses nocions. També El hormiguero va convidar el líder de Vox, que en aquest cas va declinar la invitació. Tot i que Pablo Motos és un entrevistador tirant a pèssim, és evident que té prou intel·ligència per posar en evidència els aspectes més sinistres d’Abascal i la seva tropa.
¿I els programes matinals? Al desembre Ana Rosa Quintana va entrevistar el líder de Vox i va ser evident que no portava dades preparades per rebatre’l.
El debat no és si entrevistar o no Santiago Abascal. El debat és si els canals televisius seran prou honestos i rigorosos per, més enllà de regalar-li una càmera, entrevistar-lo de debò.
