Enyorar l’exili (1974)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAquest diumenge, escoltant Podvecher, del compositor txec Zdenek Fibich, he sentit enyorança del paisatge i de la gent de Bohèmia. El meu fill, nascut a Praga, soldat ara i aquí, trobant-se a casa de permís, ha entrat a la cambra atret per l’entranyable melodia. Sense dir-nos res hem compartit el mateix sentiment. Callada la música, hem evocat unes vacances txeques amb l’avi Tomàs, enterrat a Praga; un parc a la vora del Vltava i la seva primera mestra. L’exili també s’enyora: un paisatge, un carrer, una manera de viure en societats diferents a la nostra. És un altre inconvenient de l’exiliat; se’n va anar, torna i s’adona que part d’ell ha quedat a l’exili. I els fills de llar de desterrat, de tant en tant, tenen malenconia de la terra nadiua. Algú pot preguntar: “Doncs, per què tornen?” Aquesta és una pregunta que sempre es fa massa tard.