Epidèmia al paradís

La retirada de les empreses del Mobile és una reacció excessiva i gairebé irracional, com totes les reaccions humanes que es produeixen com a conseqüència de la por

No ens afegirem ara al cor de la paranoia global afirmant que el turisme escampa malalties (que és una de les fal·làcies preferides de la dreta extrema i no tan extrema, que la repeteixen aplicada als migrants). Però sí que podem constatar una obvietat: el fet que els primers casos de coronavirus a l’estat espanyol s’hagin detectat a La Gomera i a Mallorca, i no -per exemple- a Palència o a Valladolid, té a veure amb el fet que en aquestes illes hi ha un trànsit de persones molt més gran. També a Barcelona, on les proves de coronavirus que s’han fet fins ara han donat negatiu, però això no ha impedit que algunes companyies de telefonia hagin cancel·lat la seva assistència al Mobile World Congress. Òbviament, es tracta d’una reacció excessiva i gairebé irracional, com totes les reaccions humanes que es produeixen com a conseqüència de la por. Però no és nova: l’any 2001, per exemple, moltes editorials nord-americanes van suspendre la seva assistència a la Fira del Llibre de Frankfurt (la més important del món en el seu sector) perquè tot just un mes abans s’havien produït els atemptats de l’11-S contra les Torres Bessones i el Pentàgon. Corria amb insistència el rumor que els certàmens internacionals com la Fira del Llibre podien ser atacats no tan sols per comandos jihadistes armats sinó també amb suposats sobres misteriosos que contenien el virus de l’àntrax.

La retirada de les empreses del Mobile és una reacció excessiva i gairebé irracional, com totes les reaccions humanes que es produeixen com a conseqüència de la por

Parlant de reaccions estúpides, cap deu superar la de la premsa del nacionalisme espanyol, que no amaga la seva alegria pel fet que el Mobile World Congress es vegi deslluït. Ells volen que surti malament perquè el Mobile es fa a Barcelona i no a Madrid. Per la seva banda, la indústria turística -possiblement la més aprensiva i ploranera de totes les indústries existents- ja ha començat a quantificar en termes apocalíptics les conseqüències que pot tenir el coronavirus no sobre la població sinó sobre la temporada alta, que ja tenim a tocar. Per als empresaris del sector, i el seu nombrós seguici polític i mediàtic, no hi ha pitjor notícia imaginable que una dècima menys (de pernoctacions, d’usuaris dels aeroports, de despesa per turista) en els balanços que revisen incansablement. Tota la resta (canvi climàtic, salut pública) són dades accessòries que interessen només en la mesura que guarden relació amb el seu negoci, al qual no estarem mai prou agraïts. ¿Les administracions públiques ja han acabat de reconstruir els passejos marítims destruïts pel temporal Gloria?

La indústria turística ja ha començat a quantificar en termes apocalíptics les conseqüències que pot tenir el coronavirus no sobre la població sinó sobre la temporada alta

D’ençà que tenim coneixement de la malaltia, ningú a Canàries, Balears o Catalunya, ni en tot l’estat espanyol, ha mort a causa del coronavirus. Sí que hi ha hagut morts a la carretera, que acceptem impàvids com una espècie de mal menor. També hi ha hagut més dones assassinades pels seus homes, en una veritable espiral de violència masclista que encara alguns insisteixen a negar que existeixi, o que intenten diluir en malabarismes retòrics com violència intrafamiliar. Sí que vivim entre contagis i epidèmies, però els més preocupants no són els de naturalesa vírica.