L’EDITORIAL

Escòcia i la UE: Europa té un dilema i Rajoy un problema

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no va poder amagar ahir la seva evident incomoditat amb l’afectuosa rebuda que va rebre a Brussel·les la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, decidida a evitar que el seu país abandoni la UE després de la victòria del Brexit en el referèndum britànic. “Hi estic radicalment en contra [que Escòcia negociï amb la UE]. Si el Regne Unit se’n va, Escòcia també”, va declarar davant la premsa Rajoy.

Aquest to agre va contrastar amb el del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que van fer costat a Sturgeon i es van mostrar comprensius amb la crida a no expulsar els escocesos, que van votar majoritàriament a favor del Remain.

Rajoy, un cop més, prioritza l’agenda interna en la seva política internacional, en què bàsicament s’ha dedicat a combatre la causa de la independència de Catalunya, i demostra una nul·la sensibilitat i altura de mires. Perquè el cas d’Escòcia planteja un enorme dilema a les autoritats europees, i la seva resolució serà clau per a la credibilitat del projecte en el futur. Cinc milions de ciutadans europeus, que ostenten aquesta condició des de fa més de quatre dècades, que tenen la sobirania reconeguda dins la Gran Bretanya fins al punt que han pogut celebrar un referèndum d’independència, han expressat el seu desig de no perdre els drets que tenen com a membres de la UE. A cap mandatari de Brussel·les se li escapa la magnitud del repte. En la pràctica, el que està en joc és si la UE escolta els seus ciutadans o els ignora i es limita a funcionar com un simple club d’estats, que és el que ha fet fins ara. I no és el mateix rebutjar l’entrada d’un soci nou que desposseir milions de persones de la ciutadania europea en contra de la seva voluntat.

Europa té un dilema i Rajoy té un problema, perquè sap que si es troba una solució per al cas escocès, o simplement esdevé un nou estat, ningú vetarà la seva entrada a la UE. Ningú, excepte Madrid, òbviament, mantenint una postura allunyada del consens internacional, com passa amb la ridícula resistència a reconèixer Kosovo. Si arriba el moment, potser Europa s’adonarà que el problema no és Escòcia ni Catalunya, sinó la idea de democràcia que impera a Espanya.