Esfumats del record

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Els meus records ja treballats, i qui sap si falsos, de “la caputxinada” es van imposar al relat analític. ¿Hi ha en el convent dels caputxins de Sarrià realment una mena de pou gòtic sota volta encolumnada, on l’Antoni Tàpies em confessà una admiració totalment insospitable pel tractament de les draperies de Franz Hals? [retratista barroc holandès] [...] Recordo haver passat la primera nit assegut en una dura cadira de teatret de casal, al costat del filòsof Sacristán. Però qui hi havia a l’altre costat disposat a cremar l’insomni parlant de Hegel malgrat les meves evidents ganes de dormir? Parlava amb accent estranger, però jo no recordo que entre els futurs detinguts hi hagués filòsofs centreuropeus. Potser un estudiant foraster, futur heroi del proper maig del 68? El que sí semblava indubtable és que el correu clandestí que venia amb notícies a mig matí, interrompent les nostres doctes assemblees, era un frare amb els dos braços enguixats, que es treia paperets, allò que els estudiants en diuen “chuletas”, dels intersticis del motlle d’escaiola. [...] Sabeu el que és més dramàtic que recordo? Segurament no és l’entrada de la força pública, plena de violència, amb crits autoritaris i empentes als frares, ni l’assalt a l’escenari per arrabassar-nos els micròfons. És més aviat la humil expressió de fam dels golafres, mirant un ou sobrer que un frare sacrificat oferia als més urgits d’aliment. I el més divertit? La pobra imitació de la Gestapo que els grisos feien a les nits utilitzant els fars dels seus vehicles com a fanals de rastreig; aquella seqüència d’un film francès sobre l’ocupació.