Espanya i Catalunya

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsVerdadera mania és lo que s’ha apoderat dels periòdics de Madrid, d’un quant temps a aquesta part, en contra de Catalunya, puix no passa dia que, al tractar directa o indirectament de nostra terra, no es desfacin en improperis i fins, podríem dir, en insults. No fa pas molt dies, el veure per primera vegada la llum pública en aquella capital, lo periòdic La cuestión de España, Francia, Inglaterra y demás países publicà un article apassionadíssim. [...] Després de confessar que Catalunya és la més il·lustrada i més industriosa, la qui heretà aquella especial activitat dels cartaginesos, la qui fou primera en fundar sa nacionalitat, la primera en resistir tota invasió estrangera, la que en los segles XII i XIII figurava ja en lo món industrial amb 50.000 telers, lo portaestendard, en fi, de la civilització espanyola diu: “Que Cataluña, mejor dicho sus hijos, los catalanes, no corresponden como debieran a la consideración, deferencia y cuantiosos beneficios que les dispensan nuestras demás provincias”. [...] ¿Quan i a on han donat los catalans les mostres d’ingratitud, egoisme i tirania que tant pondera l’articulista? ¿Sabria dir-se’ns, abans que tot, quines són les distincions, deferències i beneficis que Catalunya ha rebut jamai del resto d’Espanya? [...] La història contesta per nosaltres. En lo regnat de Felip IV ajuda Catalunya amb homes i diners a la guerra del Rosselló, i en 1640 Catalunya ha de fer un Corpus de Sang per guardar les seves llibertats; en 1705, s’aixeca Catalunya en peu de guerra, com altres regions d’Espanya, per defensar a Carlos d’Àustria, a qui creia no sols rei legítim, sí que també símbol de llibertat, i en 1715 se cremen els furs catalans, ve lo decret de Nova Planta, i a Barcelona s’alça un ciutadella; en 1808, a pesar de que li havien ja robat la nacionalitat, s’aixeca com un sol home contra el colós del segle, i al cap de pocs anys Carlos d’España era el dictador de Catalunya; ve la guerra d’Àfrica, i Catalunya hi envia 600 voluntaris, i a l’any 1867 se prohibeix l’escriure en llengua catalana; perilla la integritat del territori, i Catalunya envia voluntaris a Cuba, però l’any 1873 vénen los periòdics de Madrid insultant a Catalunya. Si aquests són els guanys que ens reporten les empreses portades a cap, ni mai que sortim de casa, que prou bé hi estem. [...]