Sí, a Espanya existeix un federalista
Això del federalisme és com trucar per telèfon: perquè existeixi comunicació hi ha d'haver algú a l'altra banda. I el gran problema dels federalistes catalans és que ells (i elles) truquen, però la resposta sempre és la mateixa: " El número marcado no existe ". Ei, i no estic dient que ara mateix ser federalista sigui una pèrdua de temps, no, no. Escolti, si un no troba amb qui federar-se, sempre pot fer-ho amb si mateix (o amb si mateixa). Escolti, sense anar més lluny és el cas de la terapeuta taiwanesa Cheng Ching, que va rebre l'any 2011 casant-se amb si mateixa. La noia va dir que ho feia per aconseguir "la felicitat de sentir-se feliç" i "enamorar-se de la seva pròpia persona". Doncs guaiti vostè: si la cosa és tan fàcil matrimonialment parlant, com no ha de ser-ho federalísticament, oi?
El que passa amb els fedes catalans (els fedes queda com més modern, no?, és com això dels indepes) és que també han tingut la mala sort d'anar a trucar a la porta equivocada. Ara mateix a Espanya només hi ha un federalista convençut que és possible l'entesa entre Catalunya i Espanya, que és possible el famós encaix, que de la col·laboració i de la feina conjunta poden néixer els èxits, que més enllà de les picabaralles partidistes és possible un esperit d'unitat del qual broti el triomf. "¿I qui és aquesta meravella humana?", em pregunta ara vostè des d'un despatx del carrer Nicaragua de BCN estant. Naturalment, estic parlant de Vicente del Bosque, seleccionador espanyol de futbol. Ningú com ell ha estat capaç de greixar les pèssimes relacions entre els jugadors del Barça i del Madrid. Ningú com ell ha entès quins eren els equilibris necessaris per federar dos estils oposats. Ningú com ell per calmar els ànims i, a base de mà esquerra, crear un clima d'entesa. Federalistes, Don Vicente és el vostre home!!! Ja tardeu a trucar-li.
