26/02/2020

Som l’Espanyol

2 min

Si jo fos un observador extern i desinformat, segurament pensaria que l’Espanyol és equip de Segona, que les opcions de salvar-se són ínfimes. Però com que ens conec, continuo convençut que ens acabarem salvant. Perquè som l’Espanyol. Estàs fent una negació, diria l’aprenent de psicòleg format a còpia de manuals d’autoajuda. Algú pot pensar que, com a bon periquito, amago el cap sota l’ala (perdó).

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però no és això: tinc plena consciència de la realitat i sé que la cosa està complicada. Però sense voler semblar supremacista (ja em direu si es pot ser perico i supremacista) crec que ens salvarem perquè som diferents. Som resistents i resilients. Ningú com nosaltres sap què és tenir-ho tot en contra. No tenim res ni ningú a favor. Només ens tenim a nosaltres. A nosaltres i les nostres circumstàncies, que acostumen a ser un cúmul d’errors.

Som on som per culpa dels nostres errors. Però ningú ens ajudarà a sortir-ne perquè molts ens volen on som. Això és el que històricament ens ha fet forts i el que ara ens ha de salvar. Un sentiment com l’amor al fill rebel: gratuït, necessari, sense compensació, fins i tot sense correspondència aparent.

Una qüestió de fe. Sempre tornem a Enric González. La fe ens constitueix. Si no en tinguéssim, no seríem de l’equip que som. Però ara ens convé: tenir fe en la salvació ens acosta a la salvació. Per això no entenc els pericos que ja han tirat la tovallola. És lògic el disgust pel partit de dijous (que fa que avui no es jugui cap partit de tornada), és lògic que diumenge ho veiessin tot negre. Però ja som a tres dies d’un altre partit de Lliga. I cal omplir el camp i animar fins al final. Sense retrets, sense xiulets. Perquè no es tracta de cap judici: es tracta de la nostra vida; no són “ells”, som nosaltres.

Queden tretze partits. I hem de fer vint-i-un punts. Set victòries o sis victòries i tres empats. En un terç de Lliga hem de fer més que en dos terços. Però som l’Espanyol i per aquí ja hi hem passat. A més, diumenge torna Erradeté.

Si diumenge perdem continuaré creient-hi. I no miraré la classificació. Perquè només penso en nosaltres, en els nostres vint-i-un punts. Mentre sigui possible, no em penso rendir. Com més siguem els qui mantinguem la fe, més a prop estarem de no necessitar-la.

I si finalment...? Si finalment..., ja en parlarem. Però que ningú pensi que, ni en el pitjor de les situacions, abandonarem el vaixell. Som l’Espanyol.

stats