FORA DEL JOC

Esport i política

Tot el que ha passat amb els esportistes aquestes últimes setmanes m’ha entristit molt. Cada cop crec més que l’esport i la política no s’haurien d’acostar mai. Ni tan sols en les competicions de seleccions. No penso el mateix quan es tracta de drets civils, causes socials, racials o humanitàries, com passa actualment als Estats Units amb els esportistes negres. Quan la política i els polítics utilitzen com si fossin clínexs els esportistes, traspassen línies que no s’haurien de creuar mai. Després venen els piròmans de les xarxes socials i aprofiten l’ocasió per linxar-los digitalment. Dit això, és molt difícil evitar que els esportistes opinin de política en la seva vida pública, tot i que la meva recomanació com a assessor d’esportistes que soc és que ho evitin sempre que puguin o facin un “avui no toca”. Per a ells no és fàcil fer-ho, perquè són ciutadans i persones. Fa un parell d’anys un esportista amb qui treballava va perdre un patrocinador per opinar sobre el 9-N. I l’1-O, Gerard Piqué va fer un pas endavant, ell no s’amaga mai, no podia dir-ho més clar. El que va viure aquell dia el va portar a mostrar els seus sentiments als periodistes després del partit a porta tancada contra el Las Palmas, que segurament ell, a títol individual, hauria preferit no jugar.

Que la setmana següent fos de seleccions era el pitjor que podia passar. La gestió de la crisi de la RFEF, no actuant com hauria d’haver actuat per protegir un membre de l’equip estatal, va ser nefasta. Tot aquell esportista que va opinar, en va sortir malparat. Dos cracs que tenen una posició sempre encomiable van ser durament criticats a les xarxes socials. D’una banda, Rafa Nadal, que va dir amb bona voluntat que si les coses es volen arreglar, s’arreglen, preguntat a la roda de premsa del Torneig de la Xina; i, de l’altra, el pobre Iniesta. Què havia de dir, sense sortir-ne escaldat, un noi d’Albacete que ho deu tot professionalment a Catalunya? El jugador espanyol més estimat va rebre una allau de crítiques a les xarxes en el moment que va utilitzar el terme diàleg.

Senyors polítics i amics periodistes, no acudiu a l’esport a buscar titulars. Si ells volen, que facin el pas, però no els hi demanem. Els esportistes no saben mentir, normalment són gent de bona voluntat. Poden ser l’exemple social en moltes coses, però perden més que no guanyen si els fan participar en el joc de la política. No canviaran cap opinió i quasi sempre en sortiran escaldats.

Més continguts de