PAREUMÀQUINES

Esprémer la resolució dels mestres fins a fer-la sagnar

L’EDITORIAL DE L’ARA es preguntava aquest dissabte: “¿Algú demanarà perdó per la persecució dels docents de l’IES El Palau?” Cal entendre que la pregunta era retòrica. Si més no pel que fa a la premsa, ja que els sospitosos habituals evitaven entonar el mea culpa per haver afavorit el linxament dels docents. Recordo com El Mundo es va dedicar a anar recollint les fotos dels nou acusats, a qui va anomenar “Els 9 mestres catalans de la infàmia”. Aquella peça va servir de palanca mediàtica perquè Rivera i els seus -dir-ne partit comença a ser massa generós- atiessin l’odi contra aquests professors en particular i contra l’escola catalana en general. Classical Ciutadans: invocar l’odi i la infàmia per ser-ne els seus màxims aspersors.

La notícia de l’arxivament de la causa només la trobo a l’edició catalana d’ El Mundo, igual que a l’ Abc. I tots dos diaris s’apliquen a gratar la resolució judicial, a veure si salta alguna molla amb la qual justificar el pa com unes hòsties que van voler fer passar com a periodisme de denúncia pública. És un arxivament i ho venen com si hi hagués una condemna implícita. Destaquen, per exemple, que una professora va admetre haver dit que tenia “preocupació per l’actitud poc democràtica que havia percebut en algunes institucions respecte a la convocatòria de l’1-O”. La frase em sembla expressada de manera impecable i mesurada. Els que defensen que la política no entri a l’aula, en realitat, el que volen és que a l’aula hi imperi la política de deixar-ho tot com està. No existeix la no-política: exigim als professors que ensenyin a la canalla a respectar el medi ambient, les opcions sexuals, les diferents cultures... i, per tant, també la dissensió política. I educació mediàtica, haurien de fer. Així distingiran aviat entre periodisme real i periodisme d’infàmia, per dir-ho a la fina manera d’ El Mundo.

Més continguts de