Estrany i bon Nadal

Bon solstici tinguem, que és com en diem, ara, al Nadal en laic, de la mateixa manera que en diem “hamburgueses vegetals” a les pastetes de tofu. Perquè així ens quedem amb la part bona del concepte Nadal o del concepte hamburguesa sense renunciar als nostres principis. És com el còctel sense alcohol, com el bingo amb mongetes. El Pinky de la nostra era. Aviat tindrem altres festes assenyalades, com el Ramadà, que espero que es dirà “la festa del dejuni detox”. Pel que fa a la Setmana Santa, suposo que en podem dir “la festa fetitxe”, en honor als senyors de cara tapada que es fuetegen l’esquena. L’única festa que hauria de mantenir el nom, en aquest paradigma nou, és la de la Constitució.

No sé com estarem l’any que ve, però avui no hi hem de pensar. Concentrem-nos en ara mateix, a brindar amb ella i amb ell i amb tu. Perquè l’any que ve tu ja no creuràs en tot el que creus ara, el temps és inexorable, no el podem perdre. Quan les coses costen tant, potser s’han de deixar córrer. No aniria al conseller matrimonial si el matrimoni m’anés malament, perquè suposo que el que em pogués dir el conseller matrimonial ja ho hauria pensat jo. No va bé el matrimoni? Doncs adéu. Adéu! Avui somric amb els pactes, els acords, els fulls de ruta. Voleu més diners per a les guarderies? I qui no els voldria? ¿Però n’hi ha, de diners? Fins i tot Berlusconi voldria una Itàlia sense pobres. Potser no entenc res, no em feu cas. Només em penso que no cal gruar-ho tant. Si no pot ser, no pot ser. Ja ho farem un dia o altre. Bon Nadal o solstici. Perquè la tieta es morirà. El temps passa ràpid. Tothom t’ho diu i és ben cert.

Més continguts de