Et felicito, 'Fringe'!
Abans de res, que ningú s'espanti. Aquest article no conté cap spoiler . No rebentaré el final de la sèrie Fringe perquè la tinc a mitges, però començo a intuir la devastació emocional que em sotragarà quan s'acabi. Aquesta setmana s'ha pogut veure el darrer episodi de les aventures de la divisió Fringe de l'FBI que s'ocupa de fenòmens inexplicables. Entengui's l'expressió "s'ha pogut veure" com a eufemisme de "descarregar-se il·legalment" en la majoria de casos. Al ritme que anem, és possible que arribi abans la tercera glaciació que la tercera temporada a TV3.
Fringe ha estat una ficció nascuda a l'ombra de grans produccions i que, a empentes i rodolons, amb conats de suspensió inclosos, ha arribat al desenllaç amb una dignitat inqüestionable. Per entendre'ns, Fringe és l' Expedient X del segle XXI, però amb menys ampul·lositat i més sentit de l'humor. Un refugi per a tots aquells que estan tips de sèries de metges promiscus, policies inestables i advocats cagadubtes. Esclar que la prova definitiva de l'èxit de Fringe es demostra més enllà de la pantalla, quan l'espectador s'enamora d'algun dels protagonistes i no pot evitar imaginar com seria compartir la resta de la vida amb aquell personatge. Aix, Olivia, si ens haguéssim conegut abans...
El cas és que els fans endarrerits de la sèrie comencen a experimentar un sentiment tan humà com és trobar a faltar alguna cosa que encara no ha marxat. I amb aquesta nostàlgia preventiva, a partir d'ara, intentaran gaudir al màxim de cada escena que els acosti al final. No saben quan es tornaran a sorprendre, riure o emocionar com ho han fet fins avui amb aquests acompanyants ficticis. Desconeixen quina trama els captivarà de la mateixa manera i els evadirà dels maldecaps de la quotidianitat. Ni tan sols saben si això que han viscut es repetirà en aquesta vida. Tant de bo tinguin sort, encara que sigui en un Univers alternatiu.
