20/07/2020

L’Europa asimètrica

3 min
L’Europa asimètrica

EQUILIBRIS. Europa està feta d’una geometria estranya i flexible. Està feta de compromisos i decepcions. El ball de cadires d’aquest llarg cap de setmana a la seu del Consell de la Unió Europea reflectia com ha canviat el mètode europeu. No només pel pes de tanta negociació a banda -en detriment de la discussió a vint-i-set-, que ha obligat la imaginació diplomàtico-periodística a ampliar la llista de noms possibles per a tanta geometria variable: frugals, hanseàtics, de Visegrad, balcànics...; sinó per la transició d’equilibris i poders que estem presenciant. No es tractava únicament de l’enfrontament financer pel paquet pressupostari més important de la història comunitària, sinó també de l’equilibri de forces entre dues maneres d’entendre la Unió. L’Europa de l’eix franco-alemany, la dels països grans, ha topat amb la nova realitat demogràfica i política de la UE. El pes del lideratge tradicional, personificat en l’Alemanya de la cancellera Merkel, cohabita avui amb una renovació generacional, de nous lideratges reactius, que semblen haver-se desempallegat del pes de la història comunitària per tornar a pensar el món des de les seves capitals, amb una visió pragmàtica i utilitarista de la UE.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

CONDICIONS. Europa és desigual. Ho és encara més d’ençà que la crisi econòmica va fer saltar pels aires els falsos equilibris d’una unió monetària construïda a mida d’uns, a canvi de passar per alt les febleses dels altres. També la vulnerabilitat davant la pandèmia ha sigut desigual, i el risc és eixamplar encara més les esquerdes intraeuropees.

Estem davant de noves desigualtats econòmiques i polítiques. Quin ús es farà d’aquest pla de recuperació? Els estímuls no poden acabar convertits només en un pedaç. Com s’evitaran els desequilibris socials? La resposta que els països anomenats frugals tenen a aquests dubtes pot acabar engrandint la desproporció política.

Puc entendre la condicionalitat, la pretensió d’exigir contrapartides als ajuts europeus -amb reformes o amb més respecte per l’estat de dret-, tot i que pot alimentar la desconfiança. En canvi, em sembla d’un oportunisme injust exigir la unanimitat sobre l’ús que es pugui fer d’aquests diners i arrogar-se, així, el dret de veto des de la supèrbia de creure’s amb el dret de determinar el destí de la resta, en contra de les majories qualificades cap on avança la Unió. El mètode comunitari només pot funcionar des de la confiança.

NECESSITATS. La Unió Europea, com Espanya, Itàlia o Hongria, té molts mals crònics. I els que han estat defensant la línia dura en aquest pla de recuperació personifiquen també alguns d’aquests mals. Els Països Baixos són un paradís fiscal i la seva dependència del mercat únic necessita tant com els altres la recuperació dels seus socis europeus. Dinamarca té clàusules d’exempció en la unió econòmica i monetària i en la cooperació policial, judicial i de defensa. Danesos, holandesos, austríacs i suecs tenen, tots ells, xecs a mida que els garanteixen el retorn d’una part dels diners que, com a contribuents nets, aporten al pressupost comunitari -allò que tant es va criticar i retreure als britànics- i que encara pretenen augmentar.

La UE acumula massa desequilibris. En un moment crucial com aquest, de necessitat conjunta i de voluntat política -que va ser capaç d’articular un paquet financer tan ambiciós- els riscos no són només econòmics. El perill de tot plegat és que de tant convertir la política en retòrica i de tant segrestar la construcció europea per guanyar eleccions, l’instrument comunitari es debiliti, encara més, quan fa més falta.

stats