ABANSD’ARA

Europa dividida. Intent d’explicació (1956)

De Tasis (Barcelona, 1906 - París, 1966) a La Nova Revista (Mèxic, XI-XII-1956). L’Europa de fa 62 anys interpretada per un intel·lectual que va tornar de l’exili el 1948. Des de Barcelona seguia enviant articles a periòdics de la diàspora republicana, editats a fora en llengua catalana. Militant d’Acció Catalana, va ser director general de Presons del 1937 al 1938.

Sembla que el món, lentament, surt de la crisi que l’angoixà fa unes setmanes. El canal de Suez i Hongria, que s’han vist en el paper de punts crucials del destí, perden a poc a poc la primera pàgina dels diaris. Les forces internacionals de l’ONU es preparen a substituir les franceses i angleses que ocupaven, aleshores, Port Saïd i la zona del canal. Els israelians anuncien que evacuaran, si cal, el desert del Sinaí que tan ràpidament conquistaven, mentre se’ls garanteixi un tractat de pau que sigui fiador suficient de llur existència com a nació sobirana. La tragèdia hongaresa, d’altra banda, esdevé una pugna dramàtica entre unes forces d’ocupació estrangeres i uns ciutadans decidits a defensar les llibertats que els havia semblat que recuperaven. [...] Una gran part de l’Àfrica i pràcticament tot l’Orient Mitjà estaven, fins a la passada guerra, sota el control i la dependència de França i de la Gran Bretanya. De fet, contribuïen al benestar d’Europa, i constituïen, amb el continent europeu, un veritable Commonwealth, és a dir, una associació de recursos i de riqueses que feien d’Europa la protagonista de la història i deixaven els dos grans imperis moderns, els Estats Units i la Unió Soviètica, en segon terme, tot i llurs enormes recursos humans i naturals. La darrera guerra, desencadenada per l’ambició i la follia de Hitler i Mussolini, encoratjades per la feblesa i les indecisions dels governants francesos i anglesos, destruí aquesta situació. Els dos imperis extraeuropeus resultaren, al capdavall, els únics vencedors, i a Ialta i a Potsdam es van repartir amistosament Europa. De fa dotze anys, i sota aparences de guerra freda o tèbia, aquest repartiment s’ha anat consolidant i fent més complet. [...] L’acció de França i la Gran Bretanya, si obté els seus objectius -i tot fa creure que hi reeixirà-, representa, altrament, l’afirmació de la independència europea davant dels Estats Units i la denúncia del suspecte “anticolonialisme” en sentit únic de russos i nord-americans. Vol dir, a la llarga, la constitució d’una Europa federal, amb uns estats associats africans i de l’Orient Mitjà que posaran en condomini, sota bases democràtiques i de respecte a les col·lectivitats nacionals, les riqueses del conjunt afroeuropeu. Europa -una Europa lliure i federada, amb Anglaterra i sense Rússia- passa a ésser de nou la primera figura a l’escena del món, el factor de pau i de benestar, el que garanteix una possibilitat de progrés moral, econòmic i social autèntic, a tota la humanitat. [...]

Més continguts de