22/04/2012

Europa, més pendent que mai de les eleccions franceses

2 min

Unes eleccions presidencials a França sempre són rellevants pel seu pes polític i econòmic a Europa. Però en aquests comicis l'interès s'ha redoblat. El candidat socialista, François Hollande, ha promès que trencarà el gran tabú que governa la Unió Europea d'inspiració alemanya. Si guanya -i ara encapçala les enquestes- diu que demanarà a la cancellera Angela Merkel revisar el pacte fiscal que consagra el rigor pressupostari per complementar-lo amb un pla de creixement. Caldrà veure l'abast de la renegociació i la resposta de Merkel, fins ara inflexible.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

No cal dir que per a l'economia catalana i espanyola, atrapades en el cercle viciós de més ajustos, menys ingressos i més recessió, que Europa es plantegés un pla de rellançament econòmic seria d'importància cabdal.

El discurs d'Hollande inclou iniciatives com bons per finançar projectes europeus d'infraestructures i energia, o, sobretot, la revisió del paper del Banc Central Europeu (BCE): ara només té com a missió vigilar els preus i Hollande vol que es preocupi del creixement.

Institucions com el Fons Monetari Internacional (FMI) estan inquietes pels efectes contraproduents de l'austeritat extrema, i els Estats Units tampoc amaguen el seu malestar. Per no parlar de l'opinió pública francesa. La pressió internacional és tan forta que, de fet, el mateix Nicolas Sarkozy ha hagut d'anar modulant el seu propi discurs al llarg de la campanya electoral. Una campanya, per cert, en què a l'inici va tenir Merkel, reina del rigor, com a parella de ball, mentre que ara brilla per la seva absència. En els últims dies, Sarkozy s'ha acabat apuntant fins i tot a les tesis del seu rival socialista -de qui ha dit que conduirà França al desastre, com Espanya- advocant per canviar el paper del BCE. Ara també vol que s'ocupi del creixement i l'ocupació, o jugui amb el tipus de canvi de l'euro respecte al dòlar, l'anatema de Merkel. A Europa es mouen coses. I la socialdemocràcia europea, amb respiració assistida, confia a revifar.

stats