Europa

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDrieu la Rochelle, lloat i comprés l’altre dia, ací mateix, per un comentarista generós, ha pogut fluctuar entre l’extrema dreta i l’extrema esquerra dels partits francesos sense que el seu ideal minvés gens ni mica. El seu ideal són els Estats Units d’Europa, i era, potser, el guspireig d’aquesta flama el que menava la inquieta recerca del jove. El millor llibre de Drieu la Rochelle, Genève ou Moscou (1928), subjectivíssim panorama de política internacional, no aspira a res més sinó a fer «pensar en europeu». Un programa així, avui, és encara una utopia. No pronunciem, però, el mot amb menyspreu. Puix que les utopies es mesuren per llur eficàcia. I si la de Drieu la Rochelle és ben ossada i ben modelada no trigarà gaire temps a esdevenir un fet. Qui sap si menys temps del que va trigar a néixer, de Cavour, la Itàlia de Maquiavel. La unitat d’Europa no és res més, ni res menys, que un ideal. Millor dit, és també una realitat. Alguns vels feixucs la dissimulen, però. Essent-hi, vivint-hi, no ens podem adonar d’allò que, de segur, atalaiaríem quan haguéssim posat els peus en un altre Continent, o d’allò que voldríem salvar quan un perill greu ho amenaça. I ‘esforç més coordinat a favor de la unitat d’Europa va produir-se, sota la bandera de Romain Rolland, justament quan l’esclat de 1914 posava a prova una civilització. De lluny, també és fàcil d’afigurar aquella unitat latent i volguda. Ortega i Gasset, en tornar d’Amèrica, ha dit unes paraules que en són demostració. I el testimoni de l’autor de les Meditaciones del Quijote és un guany preciós de la utopia. Estats Units d’Europa. Per què no? Creiem massa en la nostra diversitat, com si oblidéssim que llevat d’algunes coses essencials -el respecte a la llengua, per exemple- tot és arbitrari en el món prodigiós de la Política. Al cap i a la fi el fet geogràfic “Continent”, uneix més que no pas separa el fet d’una pluralitat de règims. La unitat política d’Europa caldrà que sigui precedida de la consciència de la seva unitat espiritual. Pensem en europeu, tal com vol Drieu la Rochelle, i arribarem, sens dubte, a aquesta conclusió: hi ha una Europa viva, de contorns definits, no tan uniforme com els corrents de la moda, però superadora i vencedora del pur folklore.