18/04/2012

Eurovegas i el model català del joc

3 min
Eurovegas i el model català del joc

El model de societat catalana que hem viscut en els darrers anys trontolla. És evident que Catalunya necessita més recursos i ho és amb tota seguretat que els genera i que marxen a altres llocs sense equanimitat ni sentit comú. A mi, que m'incomoda el nacionalisme, no em costa gaire entendre que el desequilibri fiscal català és una insensata manera de matar la gallina dels ous d'or.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

De la Catalunya oficial el que em molesta no és la reivindicació justa d'un equilibri econòmic eficient, ni la demanda lògica dels drets lingüístics, ni la voluntat imparable d'ampliar l'autogovern. Tot això és evident i pertany a la més elemental exigència de normalitat social. El que em molesta és la contínua simulació d'un país de fades que no existeix, la utilització pertinaç i constant dels mitjans de comunicació per idear una sensibilitat diferenciada de la resta del món, la ideació d'uns imaginaris locals amb flaires universals que ens remeten a una realitat nostrada, la qual cosa em converteix en un esquizofrènic funcional (jo almenys ho reconec). La comunicació oficial provoca debats tan subtils com l'abast de la informació del temps a TV3, o la molt estesa utilització de topònims originals o traduïts sense cap mena de criteri estable; per quina raó, aleshores, m'he de posar com una moto si diuen a qualsevol mitjà espanyol Gerona en lloc de Girona?

La guerra de la propaganda és tremenda. Valgui com a exemple Eurovegas, que a poc a poc evoluciona d'un projecte econòmic a un arsenal mediàtic ofensiu en la guerra Catalunya-Madrid. Vull dir d'entrada que sóc home de pocs prejudicis i obertament lliberal en qüestions morals, per la qual cosa m'afecta poc la naturalesa de qualsevol negoci sempre que estigui dins les regles del joc de la legalitat laboral, fiscal i urbanística, fet que en termes reals pressuposa la seva adequació al Codi Penal.

A Catalunya, però, tenim una molt important indústria local del joc, amb empreses líders a Europa en fabricació de màquines escurabutxaques, gestió de casinos, etc. Tenim igualment una notable capacitat per imaginar espectacles potents i som una potència hotelera de primer nivell amb una contrastada experiència en la gestió turística. Tenim grans immobiliàries i notables fons de capital propis que no inverteixen al país amb l'excusa d'una rendibilitat dubtosa i una altíssima fiscalitat.

Justament tot això és el que hauríem de canviar per atraure les inversions del magnat Sheldon Adelson a Catalunya, la qual cosa no deixa de ser incongruent. Posats a modificar lleis, a alterar plans urbanístics, a permetre sous submileuristes i a facilitar posicions frontereres en qüestions tan relliscoses com la prostitució o el comerç de substàncies estimulants, per què no ho fem amb empreses pròpies i amb capitals locals en origen malgrat que estiguin còmodament emmagatzemats en tranquil·litzadors paradisos fiscals?

Que jo sàpiga, les pressions del sector del joc a Catalunya per realitzar successives modificacions a les lleis regulatòries han estat constants al llarg dels darrers anys. Ara les canviaríem totes de cop per atraure una inversió multimilionària de fora.

Probablement, la capacitat local per realitzar una gran inversió sigui més reduïda però resulta que el joc no es mou per patents internacionals; que el pòquer o el blackjack no paguen drets d'autor, que el turisme el posem nosaltres i que el progressiu creixement d'un macroparc del joc estaria bé que respongués a un model ideat a casa nostre per tal que assegurés el màxim valor multiplicador als actius locals.

Entre tot plegat hi destaca poderosament el potencial cultural d'un negoci d'aquesta naturalesa. Sempre hem dit que un dels principals problemes del nostre mercat cultural és el poc interès que genera de cara al turisme (tret evidentment de cert tipus de fons patrimonials). Potser Eurovegas esdevindria la gran plataforma per llançar al món l'escena catalana al voltant de propostes autòctones en el terreny de la música, el circ i els grans espectacles de varietats.

stats