Eurovegas obliga a replantejar-se el model urbanístic de Catalunya
El conseller Lluís Recoder ha explicat aquests dies que un dels principals problemes perquè Eurovegas es pugui instal·lar a Catalunya és l'altura dels gratacels i l'adaptació del complex al model urbanístic i arquitectònic mediterrani.
El primer aspecte a considerar és una dada objectiva que té a veure amb la seguretat aèria. Igual que va passar a la plaça Europa de l'Hospitalet, Aviació Civil estableix uns límits d'altura per facilitar el passadís d'aproximació a l'aeroport del Prat, la qual cosa impedeix torres de més de 115 metres als terrenys escollits del Baix Llobregat.
El Govern, però, no descarta poder autoritzar més altura si el complex lúdic s'acaba fent, tot ell o en part, en uns altres terrenys no afectats per les limitacions de l'aeroport. S'obre així, doncs, la veda perquè en el futur es pugui construir fins als 200 metres -o més- dins de l'àrea metropolitana.
Fins fa molt poc regia la regla establerta però mai escrita, i molts cops criticada, que cap edifici de Barcelona i el seu entorn podia fer més de 173 metres d'alçada, perquè aquesta és la cota de la muntanya de Montjuïc. Eurovegas, en aquesta qüestió, pot marcar un punt d'inflexió.
El segon aspecte, referit al model urbanístic català, és més curiós. És veritat que el model de Las Vegas -un carrer vorejat de gratacels temàtics amb hotels i casinos- no és comú a Catalunya, però tampoc no ho és el tipus de negoci.
Imposar seny i bon gust a una ciutat dedicada a la rauxa, els capricis i els llums de neó és un esforç lloable però que realment va contra corrent.
En tot cas, els límits a una operació d'aquesta envergadura han de venir del model territorial i arquitectònic, que ha de garantir la sostenibilitat del projecte, però també del model econòmic i de l'impacte social que podria tenir en el país. I, edificis a banda, Eurovegas és una aposta de risc per a alguns límits legals bàsics en immigració, joc i salut pública que cal protegir si com a país volem estar a l'altura.
