RAONS

Èxit o fracàs

Hi ha un cert consens a decretar el fracàs de l'estat de les autonomies. La Transició va tenir molt d'improvisació. Per exemple, l'alambinada forma d'estat ha anat aguantant fins que la crisi ha acabat de posar en evidència les seves insuficiències. ¿Ha fracassat l'estat autonòmic? Depèn del que se n'esperés. Si la seva funció era resoldre el problema històric d'inserció de Catalunya i del País Basc a Espanya, trenta anys després queden pocs dubtes que no s'ha avançat gens. Al contrari: Catalunya i el País Basc estan més a prop de la porta de sortida que mai. I des del govern s'emeten senyals de restauració. El darrer, el del ministre Wert, que vol collar les autonomies en matèria d'educació i prendre'ls marge de decisió sobre els programes d'ensenyament. Sembla que la dreta ha fet seva una vella idea de Martín Villa: el gran error de la Transició va ser cedir educació a les comunitats autònomes.

Tanmateix, el balanç es pot fer d'una altra manera. Trenta anys d'estat autonòmic han permès pacificar el País Basc i crear les condicions perquè la independència de Catalunya i Euskadi esdevingui un dels escenaris possibles amb carta de normalitat. Si és així, el fracàs de l'estat autonòmic no és tan evident. Ho és per a aquells que creien que resoldria per sempre la qüestió de la unitat territorial d'Espanya, o per a aquells que havien assumit la dialèctica de l'estira-i-afluixa com a mode natural de relació entre Catalunya i Espanya i n'havien fet el seu negoci polític particular. Però, vist des del punt de vista de les opcions, al final del camí s'ha obert una perspectiva real que semblava tancada: la independència. I en democràcia, ampliar les oportunitats no pot ser mai un fracàs.

Abans de fer el balanç final, queda per veure com reaccionaran les institucions de l'estat autonòmic davant dels reptes actuals. En tot cas, el podríem donar per bo si d'aquí uns anys el recordéssim com un dels antecedents de la Unió Federal Europea d'estats associats, de la qual Catalunya formés part amb estat propi. O no és aquest l'objectiu?