Xavier Fàbregas 1977
10/10/2018

Experiment a mig gas. ‘Rebel delirium’, de Iago Pericot (1977)

2 min
Experiment a mig gas. ‘Rebel delirium’, de Iago Pericot (1977)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa recerca de nous espais on emplaçar l’acció dramàtica ha dut Iago Pericot a presentar Rebel delirium dins el túnel del metro. L’experiència és realment engrescadora i, si per un costat cal felicitar Iago Pericot pel seu infatigable afany d’investigació, cal, per l’altre, felicitar els responsables de la nostra xarxa subterrània que, tot confiant en una proposta insòlita, han fet possible l’experiment. El més interessant del Rebel delirium són, sens dubte, els efectes estudiats a partir del túnel, lleugerament corbat. Així ocorre, per exemple, amb el so: sorolls, música i veu augmenten a través de l’amplificador de ciment i els sentim arrencar de les profunditats i créixer com un torrent fins arribar a nosaltres. La il·luminació, per la seva banda, dibuixa penombres fantàstiques o retalla les siluetes dels actors des d’angles distints. Els primers minuts de l’espectacle són una meravella, car hom es troba amb un instrument de possibilitats insospitades. Des de la pregonesa avancen éssers amenaçadors envoltats de porpres difuses, o esclata una joia violenta que juga amb l’argentada superfície de les parets i hi projecta ombres vibrants. Penetrem, així, en un món on les sensacions ens arriben abans d’ésser descrites, un món que ens manté expectants, car cal percebre’l i endevinar-ne el significat profund. Per desgràcia no tot són flors i violes. A Rebel delirium, Iago Pericot hauria pogut escollir l’opció del surrealisme, tot aprofitant la riquesa dels recursos visuals i auditius, i jugar fort en aquest sentit dins la línia, per posar un exemple, del Cardiff Laboratory, que ha obtingut resultats sorprenents en el seu treball d’investigació. O hauria pogut partir d’un text sòlid, dens, com ja anteriorment havia fet amb Beckett. Ha caigut, però, en la temptació de dur a escena un escrit propi -el qual firma conjuntament amb Sergi Mateu-, i aquí és quan comencem a patir. Rebel delirium enfoca un tema avui molt debatut, el de l’homosexualitat, i vol ésser una obra polèmica. [...] Tot i desigualtats que presenta, Rebel delirium és un espectacle que val la pena d’ésser vist; bé que al cap de mitja hora de funcionar l’espectador pot abandonar la sala, o el túnel, sense recança, ja que la capacitat innovadora s’ha esgotat. Entre els actors, Sergi Mateu, Joan Matas i Rosa Raich saben trobar un to convincent. La resta, en canvi, es defensa com pot. I no pot gaire.

stats