Falsos mastegadors de veritats absolutes
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsC urial e Güelfa ha aconseguit tenir una mica de poder i de glòria, arraconat com havia quedat pel Tirant. Les obres d’autors anònims paguen el pecat d’anar sense signatura però, alhora, converteixen els erudits en detectius sagaços i divertits. Encara que el paper, la tinta, el traç ferm de l’escriptura i les característiques dels folis revelin que el manuscrit del Curial és sense discussió del segle XV, l’investigador que s’ha imaginat un home com Milà i Fontanals tot inventant-se una novel·la medieval perquè la nostra literatura en tingués una, no és un investigador corrent. És tot un novel·lista. Si el temps li dóna la raó, alguns potser ploraran: necessitem els mites per sostenir la nostra literatura. El buit esparvera més que la falsedat. I tot i així, ens hauríem de basar en el fet que tota veritat està feta de falsedats. Tant en la història gran com en la petita. Aquí tenim la Judith Warp, una mitòmana que s’ha declarat culpable d’un munt d’atemptats de l’IRA. Les proves policíaques manifesten que ella no ha pogut fer les escabetxades. Però ella diu que sí, que ella ha matat tantes dones i tantes criatures. Bomba que esclatava, bomba que ella havia col·locat. No la creia ningú, però fa disset anys que és a la presó. No saben què fer-ne. No hi ha lloc, en aquest món, per a algú que pidola una mica de glòria, encara que sigui damunt una pila de cossos esquarterats. La mediocritat no tira bombes. I Judith Warp vol ser titllada d’important, encara que no sigui res més que una terrorista falsa. Mentrestant, no podrem veure els darreres del David. La direcció del museu de l’Acadèmia de Florència ha decidit d’enretirar l’escultura uns dos metres més lluny de cara al públic com a conseqüència de les ànsies de trencadisses de Piero Cannata, un altre que pidolava fama, el qual li esbossinà el dit gros del peu esquerre. D’ara en endavant, el somni de marbre de Michelangelo durà un dit de mentida: li fabricaran una pròtesi. El David amb els darreres ocults a la nostra mirada i amb un dit fals. Ni un pam de net. Un pam de net, el trobarem a Pequín. A partir del 5 d’octubre, els estudiants de la Universitat no podran fer-se petons, ni abraçar-se, ni posar la mà damunt l’espatlla de l’altre, ni caure en la més púdica estreta de mans. Les magarrufes més innocents seran prohibides pel bé de la moral pública, diuen les autoritats xineses. Prohibiran els petons i els clams, o xiulets, en favor de la democràcia. Els petons menys falsos seran els clandestins. Dits falsos, terroristes falses, manuscrits incerts i petons clandestins. Tot es barreja davant dels nostres ulls. Potser descobrirem una mica de certesa el dia que ja no ens comportem com a falsos mastegadors de veritats absolutes.
