Fassman, magnetisme televisiu
Dilluns TV3 va emetre la TV movie Fassman, l’increïble home radar, que retrata el famós mentalista Josep Mir Rocafort, conegut internacionalment com el Professor Fassman. La pel·lícula, dirigida per Joaquim Oristrell, parteix d’un plantejament intel·ligent que afavoreix la trama: prescindir de les indagacions sobre els poders del parapsicòleg. No es tracta de desmuntar el personatge, sinó d’incrementar la fascinació i el misteri que envolta aquest pioner de les paraciències. I a nivell de guió han estat hàbils perquè no ho han convertit en un repàs autobiogràfic ni cronològic, sinó que han aconseguit explicar el personatge i els episodis clau de la seva vida integrant-los en un thriller esotèric. Que l’argument tingui una trama de misteri fa que l’espectador s’hi enganxi encara que desconegui la base real del protagonista.
A través de flashbacks oportuns es va construint el passat del personatge i com aquest passat ha tingut conseqüències en la seva vida. La realització i postproducció també oferien recursos que aporten modernitat i intensitat narrativa al film, partint la pantalla i sobreposant imatges.
La interpretació de Juanjo Puigcorbé fent de Fassman és excel·lent. Interpretar un personatge real és difícil perquè costa trobar el punt d’equilibri entre una bona interpretació i el component d’imitació. Puigcorbé aconsegueix que ens oblidem d’ell com a actor i que prescindim del record que tenim de la fisonomia de Fassman. Com a espectador, acabes integrant el personatge del professor amb naturalitat. Puigcorbé, a més, transmet una mena de contenció estranya, inquietant, que potencia l’aura de misteri que envoltava el protagonista. En els moments en què Fassman declama i adquireix una actitud més teatral del seu rol, l’actor ha aconseguit clavar els finals de frase, l’entonació més aspra del personatge real. Nausicaa Bonnín és l’actriu perfecta per a una trama amb elements pertorbadors i quimèrics com aquesta perquè desprèn un magnetisme especial.
Fassman, l’increïble home radar és una bona producció i segurament el Professor és un personatge que podria tenir més recorregut en la ficció. Les seves característiques són molt llamineres per a un mitjà com la televisió. Si als Estats Units comptessin amb una eminència tan peculiar com aquesta, en comptes d’una TV movie n’haurien fet una sèrie de cinc temporades.
