Feliç ho ets ara que pots explicar-la

Ahir al matí vaig entrevistar Emili Teixidor (ho llegireu diumenge) i em deia que hi ha llocs de quan era petit que no ha volgut tornar a visitar mai més, per no espatllar-ne el record. Al vespre, a la presentació de Quan érem feliços , el llibre amb què Rafael Nadal ha guanyat el premi Pla, Albert Om va elogiar l'obra com a "literatura mirall": l'autor et transporta a la seva infantesa gironina i tu hi llegeixes la teva, perquè no pots evitar comparar-t'hi, assentir o discrepar, això ho vaig viure exactament com ell, això no (per exemple ser dotze germans, tants que a la teva mare el metge li regali el desè part). Agafant-se al títol, el presentador de l'acte preguntava: "Tan cabrona és la nostàlgia que tot ho endolceix?" L'autor va admetre que els records d'una infantesa dura, austera, freda, en un internat on mai no es va dutxar són feliços perquè eren innocents, eren nens, tenien un contacte directe i intens amb la natura. Nadal arriba a definir ser feliç com menjar quan tens gana, abrigar-te quan tens fred, beure quan tens set. El llibre és deliciós, i té tanta raó l'Om que a mi em va transportar del tot a la meva infantesa, i en acabar-lo vaig anotar les preguntes encara pendents a casa, els episodis incomplets. Com li diu molta gent a Nadal aquests dies, segur que no eres tan feliç llavors, ho ets de debò ara que ho pots explicar. I sí, aquesta és la gràcia i l'efecte també de llegir-lo.