Foment juga amb foc a Catalunya amb la pujada dels peatges
L'anunci de la pujada del preu dels peatges que depenen del ministeri de Foment és una d'aquelles decisions que mostren molt més del que sembla. Mostra, en primer lloc, una enorme distància mental respecte de la realitat catalana, però també mostra murrieria per trampejar-la. La ministra Ana Pastor segur que és conscient que l'augment d'un 7,5% del preu dels peatges -i al setembre d'un altre 3% corresponent a l'IVA- no serà ben rebut a Catalunya, el territori estatal que concentra el gruix principal de vies de pagament. Per això sembla haver esperat que remeti la protesta del moviment #novullpagar i per això ha triat un divendres d'estiu al vespre, i en plena inauguració dels Jocs Olímpics, per anunciar la mesura. Ho ha volgut fer " sin que se note el cuidado ", com deia el comte- duc d'Olivares.
Però la cosa es nota. I molt. La ministra i el govern que representa segurament no han calibrat bé les conseqüències de la decisió. Malgrat el cansament general i el període estival, existeix el risc evident que l'augment de preu es converteixi en l'espurna que encengui el foc d'una protesta general, que aquest cop es giraria en contra del ministeri i que, naturalment, perjudicaria les empreses concessionàries. La societat catalana està molt escalfada, tant des del punt de vista nacional com del social. El menyspreu amb què el govern espanyol ha rebut des del minut zero la proposta de pacte fiscal, les seves continuades invasions competencials i l'ofec financer de la Generalitat se sumen a les retallades salarials al sector públic, als impagaments a escoles i hospitals concertats i a un atur enquistat. Fa més de dos anys que Catalunya s'estreny el cinturó des del paradoxal convenciment de sentir-se maltractada fiscalment. I la qüestió dels peatges ha estat i és molt popular perquè visualitza el greuge comparatiu d'una manera nítida. A Catalunya el ministeri de Foment torna a jugar amb foc.
