Ho denunciava la formació política Proposta per les Illes (El Pi). Millor dit, més que no fer-ne una denúncia, reclamava més presència del català a les Converses Literàries de Formentor. Ho feia tot just a les portes de la vuitena edició des que es varen recuperar aquelles llegendàries trobades del món de les lletres al tombant dels anys 50 als 60. Enguany, el Premi Formentor de les Lletres que es va reinstaurar el 2011 ha caigut en Ricardo Piglia. Abans que l’argentí, han estat premiats el mexicà Carlos Fuentes, Juan Goytisolo, Javier Marías i Enrique Vila-Matas. Encara que tots aquests autors són il·lustres representants de la literatura en castellà, no consta que el Premi ho sigui a les lletres en aquesta llengua. És més, té una vocació internacional i, en l’etapa dels anys 60, així ho va ser lingüísticament. Cap que escrigui en català, però dels anys 60 no ens estranya.
Ara, després de cinc anys, el Premi Formentor ha agafat ja un marcat aire castellanitzat. I no només el Premi, sinó també les Converses en les quals es veu un predomini absolut de l’escriptura, l’edició i la promoció de les lletres espanyoles. L’organització de l’esdeveniment, per part de la Fundación Santillana i de Barceló Formentor, deu trobar que és aquest el caràcter que li volen donar i que, juntament amb les polítiques del govern de José Ramón Bauzá que en subvencionava una part, acabaren de donar-li aquest sentit.
Així i tot, crec que, quan s’organitza un esdeveniment literari a un lloc, és de rebut contribuir a posar en valor i fomentar també la cultura d’aquest lloc. A poc més d’un mes de començar l’Any Llull, set-cents anys després, sembla que la literatura catalana no ocupa per alguns el lloc que mereix, ni encara que sigui en la pròpia terra.
