Fotografia

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAmb l’aparició de la càmera fotogràfica, i el seu hàbil maneig després, la Fotografia és el parallamps de la plasticitat més brutalment expressiva. És un fet reconegut per tothom que la fotografia reuneix, amb facilitat relativa de coneixements i despeses, el perfecte acoblament de dades tant importants i emotives, com: profunditat, moviment i realisme net, etc. Aquestes obtencions condensades per mitjà de mecanismes, naturalment, també controlades per l’eficàcia que varia en quantitat i qualitat, segons l’individu, han fet de la fotografia el que en si representa i respon a la seva missió; un art sucós, pròdigament ample, i desinteressat en concrecions efectives. Bifurcant, les bones fotos, han organitzat l’enterrament de tota la pintura ensucrada. L’objectivitat fotogràfica, deixa a totes les demés microscòpicament desfetes. Imagineu-vos el desplaçament esgarrifós dels conreadors de la pintura bufona, apuntalada gairebé tota en la semblança. Hi han fotos d’una vitalitat impressionant. Hem vist composicions fotogràfiques d’una contundència frapant; i totes elles, plenes d’un lirisme agresolat, pur i fàcil de capir. Cal tenir en compte la jovenesa de la Fotografia, i que els medis complementaris dels quals va de bracet ( llums, papers, òptica, automatismes, laboratori, etc.) sofreixen les sotragades punyentes de l’evolució que, amb decisions progressives, preparen terreny a propòsit al creador just que s’hi llença. Ho han fet amb gràcia: Eisenstein, Man Ray, Sougcz, Keppler, Moholy Nagy, Tabard, Errell, Althann, Hom, Paraides, Holtman, Drlykol, Kono, Kobayashi, Lonquist, Sorbon, Oriol de Marti, Corbella i un seguici més.