ABANSD’ARA

Fotografia

Article de presentació d’Enric Crous Vidal (Lleida, 1908 - Noyon, França, 1987) en un número monogràfic de la revista Art (Lleida, núm. 4, 1933) dedicat a la fotografia. Va ser una publicació innovadora i heterodoxa, fins i tot en el marc de l’avantguardisme català dels anys 30. El disseny de la capçalera presentava una solució tipogràfica que va ser molt imitada a la Catalunya republicana en marques i rètols comercials. Crous, el seu autor, professional de renom internacional, es va establir a París el 1939. La fotografia ja atreia llavors els artistes catalans més inquiets. Diversos espais de Barcelona acullen aquest any exposicions fotogràfiques, amb propostes originals com L’ull de la música, l’hivern passat, al Liceu.

Amb l’aparició de la càmera fotogràfica, i el seu hàbil maneig després, la Fotografia és el parallamps de la plasticitat més brutalment expressiva. És un fet reconegut per tothom que la fotografia reuneix, amb facilitat relativa de coneixements i despeses, el perfecte acoblament de dades tant importants i emotives, com: profunditat, moviment i realisme net, etc. Aquestes obtencions condensades per mitjà de mecanismes, naturalment, també controlades per l’eficàcia que varia en quantitat i qualitat, segons l’individu, han fet de la fotografia el que en si representa i respon a la seva missió; un art sucós, pròdigament ample, i desinteressat en concrecions efectives. Bifurcant, les bones fotos, han organitzat l’enterrament de tota la pintura ensucrada. L’objectivitat fotogràfica, deixa a totes les demés microscòpicament desfetes. Imagineu-vos el desplaçament esgarrifós dels conreadors de la pintura bufona, apuntalada gairebé tota en la semblança. Hi han fotos d’una vitalitat impressionant. Hem vist composicions fotogràfiques d’una contundència frapant; i totes elles, plenes d’un lirisme agresolat, pur i fàcil de capir. Cal tenir en compte la jovenesa de la Fotografia, i que els medis complementaris dels quals va de bracet ( llums, papers, òptica, automatismes, laboratori, etc.) sofreixen les sotragades punyentes de l’evolució que, amb decisions progressives, preparen terreny a propòsit al creador just que s’hi llença. Ho han fet amb gràcia: Eisenstein, Man Ray, Sougcz, Keppler, Moholy Nagy, Tabard, Errell, Althann, Hom, Paraides, Holtman, Drlykol, Kono, Kobayashi, Lonquist, Sorbon, Oriol de Marti, Corbella i un seguici més.

Més continguts de