Fotre o no fotre cas a un arquebisbe
Jaume Pujol treballa d'arquebisbe de Tarragona. Dilluns va anar a Els matins de TV3 i, en qualitat de representant oficial de l'Església cristiana catòlica, va dir el que pensa. Ahir, l'arquebisbe Pujol va rectificar i matisar una de les afirmacions. Concretament la relativa als homosexuals. On havia dit "tenen un comportament inadequat" ara diu "la seva actitud no és correcta, però no vull que se'm malinterpreti, i si algú s'ha sentit ofès, li demano perdó. A mi quan em pregunten m'agrada contestar, i no m'agrada callar les coses, però no vull faltar el respecte a ningú i encara més quan tinc tanta gent coneguda que tenen aquestes coses". No consta cap rectificació o matisació, però, sobre altres frases com "les dones han de cuidar els marits com si fossin el fill més petit" o "les dones no fan missa de la mateixa manera que jo no puc tenir fills".
Passa sovint que quan algun membre destacat de l'Església diu el que realment pensa, la polseguera tapa els campanars. Però la pregunta és: tenen dret a fer-ho? Per descomptat. Només faltaria. Ara bé, com a ciutadans, hi ha dues maneres d'afrontar-ho. Ho explicaré amb la metàfora del capipota. Imagini que a vostè no li agrada el capipota i hi ha un club on cada dia s'afarten de capipota. Hi aniria? No, oi? I, oi que els ignoraria i deixaria que explotessin de capipota? Doncs aquí el mateix. Vostè és creient? No? Per tant, el que digui l'arquebisbe, com si ho diu el Papa, no l'afecta gens. És diferent si a vostè l'agrada molt el capipota, es fa del club i descobreix que en comptes de cap i de pota de vedella fan servir galtes de cangur. Llavors vostè el que ha de fer és marxar del club. Si l'arquebisbe continua dient bajanades, però es queda sol, potser canviarà el discurs i s'acostarà a la gent. Bé, i de passada potser es preocuparà més dels homosexuals. Concretament dels de la seva confessió que abusen i violen nens.
