L’home que va oferir un ronyó a Franco
12 DE NOVEMBRE DE 1975. El titular del dia és per al Diario de Barcelona : “Franco, sentado en un butacón más de una hora”. Al costat, una foto seva d’arxiu en què se’l veu rient. “Tenemos fundadas esperanzas en que la vida del Generalísimo pueda salvarse”, declara un metge de l’equip que tracta Franco, que no es vol identificar. Segurament, amb el temps, agrairà no haver-se identificat.
Però, sens dubte, l’heroi del dia es diu José Luis Pérez Olmedo, l’home que ha ofert un dels seus ronyons a Franco. Ahir, a dos quarts de sis de la tarda, quan treballava al tablao Las Brujas instal·lant un calefactor, va rebre una trucada de la Ciudad Sanitaria La Paz. Li han demanat que, pel que pugui passar, a partir d’ara estigui sempre localitzable. “¿Cómo no iba a hacerlo si, gracias a él, en España vivimos en paz desde hace tantos años?”, ha declarat a la premsa. Pérez Olmedo diu que no hi entén de política, però que es va emocionar veient Franco, ese hombre, la pel·lícula que Sáenz de Heredia va dedicar a cantar les glòries del dictador. I remata: “Estoy también a disposición del príncipe para lo que haga falta”. No aclareix, en aquest cas, quin òrgan voldria oferir-li.
Queden vuit dies per al 20 de novembre i la temperatura política s’escalfa. Han començat els preparatius per a la commemoració de la mort de José Antonio Primo de Rivera, que, com cada any, es farà al Valle de los Caídos i que reunirà, segons La Vanguardia, “las más altas autoridades de la nación y, entre ellas, el gobierno en pleno”. El dubte és si serà el príncep Joan Carles qui presidirà l’acte, o si es produirà el miracle i Franco (amb butacón o sense) serà a temps d’arribar al Valle de los Caídos, el 20-N. Són dies en què tots els actors polítics volen agafar posicions pel que es pugui esdevenir. El Diario de Barcelona, en El delantal del Brusi, retrata els oportunistes, un grup de personalitats del règim franquista que ara diuen que han estat “siempre a favor del cambio, de las libertades y de todo lo que haga falta”. Els compara amb aquells futbolistes que, el dia que fitxen pel Barça o pel Madrid, asseguren que han sigut d’aquell club des que van néixer.
Amb el periodista Josep Maria Huertas Claveria a la Model per haver escrit al Tele/eXpres, el juny d’aquest mateix any, que molts meublés de Barcelona els regentaven viudes de militars, una de les columnes més seguides pels antifranquistes és la d’Antonio Álvarez Solís al Diario de Barcelona. Avui avisa: “Un día hablaremos del desnudo, si no nos censuran. Estamos en tiempos en que lo malo no es desnudarse, es contarlo”. Mentrestant, disset associacions catòliques femenines es reuneixen a Barcelona. Conclusió de la trobada i titular de les pàgines de religió de La Vanguardia: “La mujer se siente discriminada en la iglesia actual”.
