Franco, comunista o anarquista
Dimarts a El intermedio van emetre una enquesta de carrer a estudiants de batxillerat feta amb motiu del quaranta-dosè aniversari de la mort de Franco. Primer els van preguntar si sabien què havia passat el 20 de novembre del 1975. Només una noia va sospitar que es tractava de la mort del dictador, tot i que no n’estava segura. Després se’ls preguntava qui era Francisco Franco i, en honor a la veritat, tots tenien clar que era un dictador espanyol, malgrat que en alguns casos dubtaven dels anys que va estar al capdavant del país. El desconcert arribava quan els van desorientar preguntant-los de quin partit polític era. Tots van intentar pensar en el nom. “ De la Falange ”, “ del partido Franquista ”, “ de derechas ” i “ comunista o anarquista, no estoy seguro ”, van ser les respostes. Potser el més sorprenent va arribar quan els van preguntar com havia mort. Tots, menys un que estava ben informat, van afirmar amb força contundència que s’havia suïcidat. I algú dubtava si, en cas de no haver-se suïcidat, potser és que l’havien assassinat.
L’exercici d’El intermedio no és nou i fins i tot el mateix programa l’ha posat en pràctica diverses temporades. El resultat sempre és més o menys el mateix. És un recurs que a vegades estigmatitza en excés la gent jove, que en un espai televisiu poc significatiu com a baròmetre social dona una imatge nefasta d’aquestes generacions i del sistema educatiu.
Amb tot, l’experiment estava ben rematat: els preguntaven si creien que rebien una formació que els ensenyava prou bé la història d’Espanya i la majoria admetien que no, sobretot pel que fa a l’època contemporània. I segurament tenien raó.
Però en el moment polític en què ens trobem, és obvi que el problema més greu del país no és el que pensen els joves de Franco. El drama és què en pensen molts adults que sí que recorden perfectament qui era i què va fer.
És més, també seria rellevant saber com valora la figura de Franco el partit que governa a Espanya. L’exercici interessant que podria fer El intermedio no és enquestar adolescents sinó diputats del Congrés. Posar els polítics del país davant de la càmera i preguntar-los qui va ser Francisco Franco Bahamonde, quin terme utilitzen per referir-s’hi, com definirien els seus anys de mandat i com explicarien la seva trajectòria. Seria molt revelador veure com varien les definicions en funció del partit polític que representen. És possible que alguns es posessin més nerviosos que la majoria d’adolescents enquestats pel programa i que molts evitessin contestar, no perquè desconeixen la resposta sinó perquè parlar del dictador a alguns encara els posa en entredit i no volen ferir la sensibilitat dels seus votants.
El problema d’Espanya amb Franco i la dictadura, ara per ara, no és el de la ignorància sinó el de la nostàlgia.
