A Franco li queden dos ‘Cara al sol’
19 DE NOVEMBRE DE 1975. Fred intens. Cadenes al túnel de Viella i a la collada de Toses. Tancats el Pas de la Casa i el port de la Bonaigua pel temporal de neu. La baixada general de les temperatures afecta les més altes instàncies del país. «Franco, hibernado», titula Tele/eXprés en portada. El tenen a 33 graus, com un últim recurs a la desesperada per allargar-li digues la vida, digues l’agonia. No el poden operar per quarta vegada perquè té la tensió sota mínims.
A La Paz els periodistes juguen a fer de morfopsicòlegs. Analitzen les cares de les personalitats que surten de l’hospital: «Honda preocupación, rostros más graves que nunca », precisa el Diario de Barcelona. A les set de la tarda entra mossèn Bulart, el capellà del Pardo, amb un misteriós maletí vermell que crida l’atenció dels informadors. Carmen Polo s’està amb el seu marit des de les 18.20 fins a les 20.15, la visita més llarga des que Franco està ingressat a La Paz. A les 23.30, coincidint amb l’eclipsi total de Lluna, es fa públic l’últim comunicat mèdic: «El Generalísimo sigue evolucionando desfavorablemente». Ja no hi ha esperances, diuen uns. Ara comença l’esperança, repliquen els altres. Josep Pernau adverteix al Davantal del Brusi: «Ha sido fácil hasta ahora declararse demócrata o aperturista. A las palabras, ahora, tendrán que acompañar los hechos». Luis Apostúa publica a El Europeo un article titulat «La búsqueda del señor X». La incògnita a esvair és el nom del primer president de govern del futur rei Joan Carles. Els diaris s’escriuen com si Franco ja no hi fos.
Canvi sobtat de programació a Televisió Espanyola: «El estado crítico de Su Excelencia el Jefe del Estado aconseja la sustitución de los programas habituales de la noche de los miércoles y por ello ofrece un largometraje titulado ‘Objetivo: Birmania’». Una pel·lícula bèl·lica del 1945 en lloc de La hora de Julio Iglesias, un especial dedicat al cantant espanyol, que havia d’estar acompanyat d’artistes com Raffaella Carrà o Fernando Esteso. La vida no sigue igual, sembla.
S’aprova a les Corts espanyoles la llei per a la descolonització del Sàhara. A Londres, atemptat de l’IRA al Walton’s, un dels millors restaurants de la ciutat. Un cotxe blau —amb quatre ocupants, entre ells una noia rossa, especifica La Vanguardia— s’ha aturat davant del local i hi ha deixat una bomba. Dues persones han mort. A Sant Feliu de Buixalleu, un caçador mata el seu nebot mentre ell feia un glop de vi. Va confondre el color de la bóta amb un esquirol. I, mentrestant, a mitjanit a Barcelona, les autoritats fan com si no passés res. A Infanta Carlota, el governador civil Martin Villa, l’alcalde Viola i el president de la Diputació, Samaranch, dipositen rams de flors als peus del monument a José Antonio. Demà farà 39 anys de la seva mort. L’acte s’acaba amb tots els presents entonant el Cara al sol i pensant quantes vegades més cantaran aquest himne. A Franco li queden dos Cara al sol.
