Funcionaris

Estan de pega. Sembla que ningú no els vol. Ningú no els defensa. Els funcionaris són la gorra de cop de la nostra societat malalta. El mot funcionari remet a un imaginari incòmode: en un món en el qual diuen que el que es valora és l'esforç, la intrepidesa, la iniciativa personal i el compromís, el funcionari passa per ser l'antítesi de tot això. Ningú no pensa en el servidor públic, ningú no pensa en el compromís del servei, ningú no pensa en la intrepidesa dels que opten per servir els altres des de la professió pública. A vegades se'n parla per obligar a prendre partit: o els uns o els altres. O ets de la cosa pública o ets de la cosa privada. La demagògia, la gangrena de la nostra societat malalta, ha empentat la funció pública fins al punt d'encerclar-la. Els funcionaris com a símbol de la necessària estatalització de la societat. Els funcionaris com a símbol de la necessària privatització de la societat. Quin error més gran. Quina manera d'afeblir-nos. Quina manca de sentit d'estat la que no ens permet posar els servidors públics en el lloc que els correspon. Perquè sense els nostres servidors públics, els que treballen als ajuntaments, a les escoles, als carrers, a les aules, què seríem?

Un dels elements menys reeixits de l'autonomia ha estat la incapacitat que hem tingut els catalans per definir un model propi de servei públic. Per començar, hem parlat de funció pública, adaptant al català la pitjor tradició espanyola. Calia desenvolupar un model propi de servei públic que estripés la cotilla hispànica. Uns civil servants catalans, els nostres servidors civils o cívics, prestigiats, formats a la millor escola de servei civil, la marca de la qual hauria esdevingut un model i una ambició per a catalans i catalanes. Hauria calgut desempallegar-nos de la cotilla superreglamentista espanyola, la que passa per ser una mena de xarxa de seguretat als ulls de tanta gent, però que de fet s'ha convertit en una presó administrativa que coarta carreres professionals, impossibilita la mobilitat, abjura permanentment del mèrit i escanya la iniciativa. Tot plegat aplicat a un col·lectiu de persones lliurades a la feina, persones que estimen el país i la ciutat, perquè la mamen, la coneixen, la fan seva cada dia.

Avui, immersos com estem en el procés de crisi més dur de la història recent del país, necessitem com mai prestigiar la figura dels nostres servidors civils. Ho necessitem perquè sense ells no farem res. No és qüestió de campanyes sinó d'objectivitat del judici. Tinc la sort d'haver treballat en una colla d'entorns professionals, públics i privats, i en la feina de tants anys he constatat que el món professional no es divideix entre els funcionaris i els altres. El món professional es divideix entre bons professionals i mals professionals, entre persones col·laboradores i persones tòxiques, entre homes i dones lliurats a la feina i homes i dones que s'hi repengen. Hi ha servidors públics bons i servidors públics dolents, com en tots els col·lectius. Tanmateix, prestigiar la figura dels nostres funcionaris a partir dels millors és sinònim de dir la veritat, de no agafar la part pel tot. Prestigiar-los vol dir promocionar-los, millorar-los, i vol dir parlar-ne sense prejudicis.

Funcionari ha d'esdevenir sinònim de perseverança, d'esforç en la feina, cada dia; ha de ser sinònim de projecte de vida, de compromís i de servei. Tots coneixem casos de funcionaris que no funcionen, de servidors públics que se serveixen tan sols a ells mateixos. Però per cada un que trobem d'aquesta mena, n'hi ha un munt que els desmenteixen. Potser caldrà que des del mateix món professional dels servidors públics sorgeixi una onada per fer comprendre fins a quin punt són importants, i fins a quin punt el que els mou són uns valors determinats.

Els temps, però, no ens són favorables, i haurem de remar molt fort per recuperar la moral de la nostra tropa de servidors civils, així com per segar arran les percepcions malicioses sobre un col·lectiu d'una gran qualitat humana i professional. Estem jugant amb una de les eines fonamentals que tenim per autogovernar-nos. Malament com estem en matèria financera, aculats per un estat que ens nega el que és nostre, perseguits en tots els fronts, no podem deixar d'estar al costat de les persones que, de fet, en el dia a dia, són l'ànima de les nostres institucions. Per tant, cal treballar per modernitzar radicalment la imatge i l'estructura del nostre cos de servidors públics per posar-los al centre del nostre desenvolupament nacional. Banalitzar-los és fer el joc a qui té interès a fer veure que no estem capacitats per a l'autogovern. Creure en ells és creure en el país.