DES DE LA CASTELLANA

De Van Gaal a Griezmann

Fa uns anys, quan encara no existien les xarxes socials i això d’internet feia poc que anava, Joan Gaspart encarava la seva tercera temporada com a president del Barça després de dos anys desastrosos. El primer amb Serra Ferrer a la banqueta, i el segon amb Carles Rexach. Necessitava un cop d’efecte i va decidir apostar per Van Gaal. Semblava una broma de mal gust. L’holandès havia marxat del Barça arrossegant Núñez amb ell després d’una última temporada en què no havien guanyat res. Mai va acabar d’empatitzar amb la premsa ni tampoc amb l’afició i les Lligues que va aixecar van ser poc celebrades per una afició que veia com el Madrid guanyava la Champions. Gaspart va haver de remar contra l’opinió pública i de mica en mica va aconseguir, amb l’ajuda d’alguns mitjans de comunicació tradicionals, canviar les enquestes i que finalment Van Gaal es veiés com l’home que necessitava el Barça. Però no va ser així i ja sabeu com va acabar la història, amb Van Gaal i Gaspart abandonant el Barça abans d’acabar la temporada. Recordo aquesta història perquè ara sembla que passi alguna cosa semblant, tot i que en un context molt diferent, amb l’existència d’internet i les xarxes socials. I no per Van Gaal, sinó per Griezmann. Va ser xiulat en la seva última visita al Camp Nou i les enquestes diuen clarament que no volen que sigui jugador blaugrana la temporada que ve. Però alguns directius ho veuen amb bons ulls i aposten per ell com a clau per recuperar gol i qualitat a la part ofensiva de l’equip. El club intenta fer virar l’opinió pública, però avui dia les fonts d’informació són molt més difícils de controlar.

I el Madrid, tres quarts del mateix. L’afició vol clarament Mbappé, però el seu fitxatge és gairebé impossible. En canvi, el que sí que està ben encaminat és el de Neymar, que des que va marxar del Barça s’ha revalorat a la baixa, lesionat en la part important de la temporada i més conegut per les seves festes que pels seus gols. Florentino creu que al Madrid hi trobaria el context ideal per recuperar-se i ser el líder que l’equip necessita. També intenta fer virar l’opinió pública, tot i que en el seu cas té un altaveu mediàtic que l’ajuda bastant en aquesta tasca.

El Barça es juga un títol aquest cap de setmana, però, per les converses i les portades d’aquests dies, l’aficionat té més el cap en la plantilla de la temporada que ve que no pas en la final. I l’opinió pública és la que mana. A vegades.

Més continguts de