ABANSD’ARA

Un altre Galinsoga

De l’article de Joan Colomines i Puig (Barcelona, 1922-2011) a l’Avui (21-IV-1983). Demà farà 60 anys de la irrupció del director de La Vanguardia Española Luis de Galinsoga (Cartagena, 1891 - Madrid, 1967) a la sagristia de Sant Ildefons de Barcelona. Estava indignat perquè el sermó s’havia fet en català. Va cridar “Todos los catalanes son una mierda”. L’endemà el rector de la parròquia, Narcís Seguer, va enviar una carta en què feia aquest raonament -entre d’altres- a Galinsoga: “Si recordáramos la frase de Menéndez Pelayo cuando dice que la lengua catalana no es una lengua bastarda sino una lengua hermana de la castellana y de las demás ibéricas, hijas todas de una misma madre común, tal vez moderaríamos nuestro ímpetu, hijos de un celo exagerado por una unidad que no se menoscaba con la variedad de expresiones lingüísticas antes bien, se enriquece con ellas”. Sis mesos després d’una campanya popular contra el diari, aquell director era cessat. L’episodi ha quedat gravat en la memòria històrica del catalanisme, i va ser un referent per a mobilitzacions democràtiques posteriors. (Imatge: manifest del boicot, encapçalat amb la frase de Galinsoga.)

[...]

La veritat és que expressions com les que emeté fa uns dies a Madrid el secretari general de la Presidència del govern espanyol, el senyor Feo, feia temps que oficialment no les sentíem. Ens hauríem de remuntar molt amunt, o molt avall per dir-ho amb propietat. No cal recordar-ho. El que sí que cal recordar és com, alguna vegada, aquestes expressions de menyspreu, quan van adobades amb grolleria, fatxenderia i abús d’autoritat, prenen en el si de la nostra societat i, psicològicament, esclaten. L’exemple més clar el tenim en les exclamacions que féu a l’interior d’una església, durant la dictadura, el qui en aquell moment era director de La Vanguardia Española i que, pel clam popular, li costaren el càrrec. Un càrrec polític, és clar. Quan el senyor Galinsoga digué que “todos los catalanes son una mierda” perquè des de la trona el rector de la parròquia s’adreçava als fidels en català, es pensava que contra Catalunya i els catalans es podia dir tot. I s’equivocà. Com ara s’ha equivocat el secretari general de la Presidència del govern espanyol, un personatge no estrictament de primer rengle però, com tots els secretaris de Presidència, influent, molt proper al president Felipe Gonzalez i, pel que veiem, de la talla escarnidora del senyor Alfonso Guerra. Fixeu-vos en quin terreny ens movem, i si n’és, de perillós, tot això. Esperem una resposta satisfactòria, només a to de la que exercí en el cas Galinsoga la dictadura militar. Altra cosa fóra solidaritzar-se en el menyspreu de les nostres institucions i de la nostra bandera. I esperem que els socialistes PSC (PSC-PSOE) no s’oposin, quan sigui, al debat parlamentari sobre política autonòmica. [...]

Més continguts de