Garantir la seguretat és lluitar contra el racisme
Un grup de nou vigilants de seguretat de l’estació de Renfe de la plaça Catalunya de Barcelona acorralen un noi contra la paret, i el colpegen amb la porra a la part superior del cos fins que el fan caure a terra. Un li posa la porra al coll per tombar-lo, una altra li pega a l’esquena mentre cau.
Una noia grava l’escena. Una altra que passa pel darrere diu: “Són tots uns lladres, massa poc, li haurien de tallar la mà”. I, quan diu “tots”, es refereix als joves migrants o racialitzats, perquè, un cop més, la pallissa se l’ha endut un noi amb aspecte d’estranger.
Ens els últims mesos, l’escena s’ha repetit massa cops al metro i al tren. Agents de seguretat privada, assumint una tasca de vigilància als transports públics, s’extralimiten, fan servir la violència de forma desproporcionada i incompleixen els protocols. Castiguen i colpegen amb impunitat. Desmereixen la professionalitat de la majoria dels seus companys, que fan una feina dificilíssima, sovint en condicions de precarietat. I carreguen sempre contra persones estrangeres –o amb cara de ser-ho–, de manera que perpetuen i difonen un imaginari racista segons el qual la migració es lliga sempre amb la inseguretat.
SOS Racisme ha documentat les identificacions per perfil ètnic. Una persona estrangera té 7,4 vegades més probabilitats de ser aturada per la policia que una de nascuda aquí només per l’aspecte que té. El mateix –podem suposar– passa amb la seguretat privada. Tot i això, l’entitat només va rebre l’any passat quatre denúncies de situacions de racisme per agressions i abusos per part de la seguretat privada. SOS Racisme s’ho explica perquè aquestes situacions “sovint queden invisibles, sobretot pel desconeixement de la víctima dels seus drets i de les possibilitats de denúncia”.
Per això és tan important que les persones que siguin testimonis de situacions d’abús per part de la seguretat privada ho documentin i ho denunciïn, com han fet com a mínim tres persones des de començament d’any, gravant vídeos i difonent-los a les xarxes socials des de les instal·lacions del transport públic de Catalunya. I que traslladin la informació de què disposin a l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona o a altres oficines municipals, a entitats com l’Espacio del Inmigrante, Irídia o SOS Racisme, o bé directament a la policia. És responsabilitat de la ciutadania –un deure que s’ha d’observar i un dret que s’ha de garantir– denunciar les agressions racistes.
I és responsabilitat de les administracions, que proporcionen el servei públic, assegurar que el transport de viatgers compleix els estàndards d’una societat moderna, oberta i democràtica. Això requereix un control estricte del compliment dels protocols de seguretat, apartant els agents que l’incompleixin i sancionant les empreses responsables, i garantint que les persones que han de vetllar per la seguretat dels passatgers ho facin en condicions laborals adequades, amb mitjans suficients i amb una formació obligatòria basada en els principis democràtics i en la lluita antiracista.
Si es repeteixen els abusos que s’han detectat i denunciat aquests primers mesos de l’any, els nostres governs estaran abonant el discurs de l’odi i contribuiran a crear una situació d’impunitat per als agressors i de vulnerabilitat per a les víctimes. Treballar per uns bons serveis públics és eliminar les discriminacions; garantir la seguretat és lluitar contra el racisme.
