Peatges, vinyetes i impostos

S'haurien de transferir les autopistes a les regions, i que cadascuna decideixi, com als EUA

El nou ministre de Foment, José Luis Ábalos, sembla persona de paraula. S’havia pronunciat a Andalusia i a València a favor d’eliminar el peatge de l’autopista AP-4 (Sevilla-Cadis) i de l'AP-7 Sud (Alacant-Salou), respectivament. Ara, ja ministre, confirma que aquests peatges s’extingiran quan s'acabin les dues concessions, a finals del 2019. Abans haurà de suprimir el peatge de l’autopista AP-1 (Burgos-Armiñón), on la concessió caduca el 2018. En síntesi, el ministre ha anunciat la supressió del peatge a les autopistes quan s’acabi la concessió... durant el que queda de legislatura, suposant que l’actual govern l’esgotarà, o ben bé. El ministre ha afegit que això hauria de ser precedent per a les concessions que s'acaben més endavant.

Sembla clar que la mesura seria més estructural, i més definitòria de model harmònic, si les Corts Generals aprovessin una llei que decretés la finalització del peatge per a totes les concessions en el futur, un cop caduquin, en lloc de prendre decisions singulars i puntuals. Cert, una majoria diferent a les Corts després de les properes eleccions podria canviar aquesta llei. Però disposar per llei la supressió de peatges al final de la concessió faria molt més difícil canviar-ho. Si es tracta d’anar decidint a mesura que arriba cada cas concret, ¿qui ens assegura que un eventual empitjorament de l’economia i els comptes públics a partir del 2020 (que no es pot descartar gens) no portarà a arguments d'"Ara no es pot" quan arribi la finalització de les concessions de l'AP-7 Nord (Salou - la Jonquera, per simplificar) i l'AP-2 (Saragossa-Mediterrània)? Seria un quadre calcat del que va portar el 1990 a fer que la Mataró-Palafolls passés d’autopista lliure a peatge, història molt il·lustrativa de com s’han fet les coses dels peatges a Espanya, però que avui no toca.

En un país on la política d’infraestructures es fes amb el cap, i no amb la calculadora electoral, abans de començar a aixecar els peatges es definiria un model general i aplicable a tota la xarxa de qualitat

Perquè, com el mateix ministre ha suggerit, en el futur (és a dir, després de les properes eleccions) caldrà decidir sobre recursos per a les autopistes on ara es cobra peatge. No per motius financers, ja que estan més que amortitzades, sobretot les que discorren per la Mediterrània. Però sí que l’ús de carreteres genera necessitat de manteniment i reposició, i les que tenen característica d’autopista (amb peatge o sense) en més grau. Per tant, si no hi ha peatges, s’hauran d’assignar fons dels pressupostos generals, o d’algun sistema alternatiu. En un país on la política d’infraestructures es fes amb el cap, i no amb la calculadora electoral, aquesta qüestió quedaria resolta abans de començar a aixecar els peatges, i es definiria un model general i aplicable a tota la xarxa de qualitat. Però ni el PP ho va fer, ni ho farà l’actual govern, perquè suprimir peatges pot donar vots, però augmentar impostos o disposar altres mètodes per generar recursos pot restar-ne.

Jo soc partidari de mantenir un sistema de peatge tou, limitat a cobrir despeses de manteniment i reposició (per tant, molt, molt inferior als nivells actuals), i generalitzar-lo a tot Espanya. Millor encara si es fa transferint les autopistes a les regions, i que cascuna decideixi, com als EUA. I gestionar els peatges mitjançant societat pública. Aquest sistema tindria l’avantatge que els usuaris de les vies de més qualitat es farien càrrec del seu manteniment i renovació, de manera que es garantiria l’equitat horitzontal; a més, atès que es pagaria en proporció directa a l’ús, no s’incentivaria innecessàriament la mobilitat en vehicle privat, amb els consegüents beneficis mediambientals.

Dit això, si hi ha consens en l’objectiu –que paguin els usuaris de les vies de qualitat–, no cal ser dogmàtic amb l’instrument. Des del govern de Catalunya s’ha suggerit utilitzar el sistema de vinyeta, que previ pagament dona dret a fer servir la xarxa viària de qualitat durant el temps per al qual s’ha instituït la vinyeta. La vinyeta té l’avantatge que pot ser més barata de gestionar que el peatge, però té el desavantatge que, com que es paga amb independència de l’ús, un cop abonada l’incentiu és viatjar sempre amb el vehicle privat durant el període de la vinyeta. Com tota tarifa plana, vaja.

Respecte a la vinyeta, és pertinent una última precisió, atesa la relativa confusió que hi ha sobre els detalls concrets en el debat que s'ha fet fins ara a Catalunya. Tot i que sovint s’esmenten els casos d’Alemanya i Àustria, realment els més comparables a Europa serien Suïssa i Eslovènia. I en cap d’aquests països la vinyeta és obligatòria per als vehicles que circulen pel país, sinó que és obligatòria només per circular per vies de qualitat. No conec precedents genèrics a la UE de cap vinyeta vinculada d’alguna manera a la propietat del vehicle, que acabi sent un instrument recaptatori per a noves inversions. De fet, per captar recursos per a noves inversions, si no es vol fer amb peatges d’usuari, el pertinent és fer-ho amb el sistema general d’impostos, i no malmetre amb objectius recaptatoris instruments que poden servir a la política de mobilitat.

Etiquetes

Més continguts de