23/11/2017

Gestionar la frustració

1 min

Diu el conseller de Salut, Toni Comín, en l’entrevista que publiquem avui, que el Govern va haver de decidir entre convocar eleccions i “posar a prova la capacitat de la gent per resistir la frustració” o fer la DUI i “posar a prova la capacitat de la gent per resistir la repressió”. La contraposició entre la frustració i la repressió és un dilema sorprenent per a una societat madura com ha demostrat ser la catalana. La crueltat de l’exercici de la política és que obliga a prendre decisions ingrates per sentit del deure i de la responsabilitat amb el conjunt, més enllà que frustrin una aspiració legítima o siguin impopulars entre els propis seguidors.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Vista la situació, sense autogovern ni capacitat política ni financera, amb mig executiu i els líders del moviment cívic empresonats, amb Rajoy i Montoro insinuant que si no es vota al seu gust la intervenció econòmica va per llarg, cal afrontar la realitat i parlar cruament sobre l’estratègia i els temps.

Tots aquells que van anar a votar i van defensar els col·legis electorals heroicament el dia 1 d’octubre no estan disposats a renunciar a l’objectiu i alhora llegeixen perfectament les dificultats actuals i la necessitat d’una nova estratègia. És el moment de lluitar per la llibertat dels polítics presos per les seves idees i de recuperar les institucions. Per això cal revisar l’estratègia i sobretot parlar amb claredat, sense por a frustrar una societat que ha demostrat sobradament la seva maduresa.

stats