Goldman Sachs com a exemple màxim dels guanys a curt termini
La carta de dimissió d'un alt directiu de Goldman Sachs publicada ahir pel New York Times denuncia la cultura corporativa del gegant financer, consistent a engreixar més i més els guanys del banc passant per sobre dels interessos dels seus clients. Aquesta pràctica es tradueix, segons el dimissionari Greg Smith, a empènyer els seus clients -sovint titllats de "titelles" pels executius- a fer inversions que no són sempre les que els convenen. Smith ho explica després d'haver-hi treballat 12 anys, i d'haver estat responsable per a Europa, el Pròxim Orient i l'Àfrica del negoci dels derivats, els complexos productes financers claus en la crisi de les hipoteques tòxiques ( subprime ).
Goldman Sachs va ser un dels senyors del gran casino de la precrisi, i va ser multat amb 550 milions de dòlars per haver enganyat els clients sabent que els feia invertir en productes sense valor (una suma equivalent als guanys d'uns pocs dies d'operativa del banc). El fet que la crisi financera no hagi acabat amb culpables castigats fa créixer la sensació d'impunitat.
Sabem, però, que les entitats no sempre han donat als clients tota la informació sobre els eventuals riscos de les inversions que els recomanaven, i que de vegades tampoc els clients s'han preocupat d'exigir-la. En part perquè els encegaven les promeses d'alta rendibilitat -que sempre comporten més risc- i en part perquè confiaven en la seva entitat. El malestar dels inversors afectats per les participacions preferents també respon a aquest esquema.
La desconfiança és hereva d'una crisi engrandida per la cobdícia. Les remuneracions -també les salarials- lligades als guanys a curt termini s'han revelat perilloses. I no afecten només la banca. Moltes de les empreses contra les quals enfurismats consumidors han presentat reclamacions per pràctiques potencialment abusives, sobre les quals informem avui, perseguien més guanys ignorant els drets dels clients. No és tan diferent.
