CRÍTICATV

Gos no menja gos (ni CBS menja CBS)

Que la llibertat d’expressió sigui un dret universal depèn de la valentia de les grans corporacions de mitjans

T he good fight és una sèrie d’advocats mediocre, en el sentit que aborda els casos d’una manera simplista, gairebé caricaturesca. En canvi, la seva crònica sobre la degradació que ha comportat Trump als Estats Units és esmolada, pertinent i imaginativa. I la sèrie frega l’excel·lència amb el retrat de Diane Lockhart -magníficament interpretada per Christine Baranski-, que bascula inevitablement cap a la follia, fins al punt de no saber distingir si les ridícules notícies que sent per la ràdio sobre les excentricitats del president són reals o deliris de la seva imaginació.

El matrimoni King -Michelle i Robert- firmen una sèrie valenta, perquè l’hostilitat que despleguen contra Trump seria impensable en una televisió espanyola. (O catalana, però el fet de no haver-hi televisió privada efectiva distorsiona el diagnòstic.) A The good fight s’especula directament amb assassinar el president del país en actiu, s’incorporen al guió -amb una rapidesa meritòria- les misèries que es van destapant de la seva administració i Baranski és capaç de congriar en una sola ganyota de menyspreu tot el que l’espectador corrent pensa sobre l’indigne mandatari.

Ara bé, la sèrie ha topat amb un cop de censura de la plataforma digital de la CBS que la produeix. A principis de maig vam saber que la cadena havia demanat retirar d’un capítol el curt animat que, durant la tercera temporada, s’emetia normalment a la meitat de cada episodi. Es va arribar a un pacte amb els creadors: tot i que es podria haver exigit retirar-lo sense més ni més, la sèrie va mostrar un rètol que consignava aquell acte de censura: “La CBS ha censurat aquest contingut”, es podia llegir durant uns segons. Els diaris d’arreu del món se’n van fer ressò, però ningú va explicar, en el seu moment, què era exactament el que havia inquietat els executius de la cadena.

La periodista Emily Nussbaum, una referent entre els que ens dediquem a això dels mèdia, ho explicava: el capítol parlava de com les grans tecnològiques es vinclen davant les peticions de governs autoritaris com el xinès per tal de poder expandir-se als seus extensíssims mercats. El curt incloïa una referència que la mateixa The good wife -la predecessora de The good fight - havia sigut censurada a la Xina. Una de les animacions, a més, mostrava Xi Jinping vestit com Winnie-the-Pooh remenant el seu cul nu: l’osset el feien servir els dissidents xinesos per referir-se indirectament al president xinès eludint la censura. Aparentment, directius de la CBS van manifestar que això comprometia, a més, la seva seguretat mentre fossin al país asiàtic.

La llibertat d’expressió està en retrocés en molts racons del món, com bé sabem. Que aquest sigui un dret universal, al segle XXI, ja no depèn tant d’una declaració simbòlica aprovada pels països democràticament més avançats, sinó de la valentia de les grans corporacions de mitjans i continguts a l’hora de fer de dic de contenció als governs hostils. O de la pressió que siguem capaços de fer els usuaris per exigir un comportament ètic a aquestes plataformes que financem.